Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

MIDNIGHT RAMBLER
The Rolling Stones

Albert DeSalvo, l’estrangulador de Boston, és condemnat a cadena perpètua (1967)

Entre els mesos de juny de 1962 i gener de 1964 es van produir a Boston 13 cruents assassinats en sèrie que van commocionar la capital de l’estat de Massachusetts. Les víctimes eren dones que vivien soles i que van ser trobades mortes als seus apartaments en les mateixes circumstàncies i escenaris molt similars. Totes van morir per estrangulament després de ser agredides sexualment. L’assassí les deixava estirades al llit amb les cames obertes i els feia una gran llaçada al voltant del coll amb la peça de roba que havia fet servir per ofegar-les. Aquest modus operandi va fer que aviat es conegués al responsable d’aquesta sèrie de crims com ‘l’estrangulador de Boston’.

La manca de proves i el fet que els panys de les vivendes no estiguessin forçats, va portar de corcoll a la policia al llarg d’un any i mig. Però finalment Albert DeSalvo, un ex militar de l’exèrcit dels Estats Units, casat i amb dues criatures, va confessar ser-ne l’autor. Mai va aclarir el motiu que el va dur a perpetrar aquests crims i, de fet, durant el judici el seu advocat va al·legar alienació mental, estratègia que li va servir per lliurar-se de la cadira elèctrica. Va ser sentenciat, això sí, a cadena perpètua.

La història d’aquest assassí en sèrie va tenir un gran ressó mediàtic a l’època i va inspirar Midnight Rambler, un dels temes que els Rolling Stones van incloure el 1969 a l’àlbum Let it bleed. La cançó la van escriure Mick Jagger i Keith Richards durant unes vacances a la localitat italiana de Positano. De dia gaudien del sol i la bellesa de la costa Amalfitana. De nit escrivien cançons, algunes de temàtica tan fosca com aquesta i que Richards ha qualificat com una ‘òpera de blues’. Midnight Rambler està considerat com el tema Jagger-Richards per excel·lència i de fet, segons ha declarat el guitarrista, ningú més que ells dos hagués pogut compondre una peça com aquesta.

A DAY IN THE LIFE Previous Post
ANNABEL LEE Next Post