Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

MATERIAL GIRL
Madonna

Neix el director de cinema Howard Hawks (1896)

Expliquen que quan Howard Hawk li va dir a Marilyn Monroe que la volia per a Els senyors prefereixen les rosses però no com a protagonista, ella li va contestar que tant se li’n donava ja que “sigui com sigui, jo segueixo sent la rossa”. I és que encara que el personatge principal de la pel·lícula l’interpretés Jane Russell, sabia que tothom es fixaria en ella, de la mateixa manera que passava des que amb vint anys va decidir canviar el color de la seva cabellera castanya de reflexes pelrojos pel ros platí que ha quedat associat a la seva imatge. 

Una de les escenes més recordades d’aquest film de 1953 és la que reprodueix l’actuació de Lorelei, el personatge que interpreta Marilyn en un cabaret cantant Diamonds Are a Girl’s Best Friend. La interpretació de l’actriu enfundada en un elegant vestit de setí rosa, d’escot recte sense tirants i complementat amb uns guants llargs del mateix color plens de joies i diamants s’ha convertit en tota una icona del cinema i en un passatge sovint imitat o parodiat per altres altres artistes. La reproducció que en va fer Madonna tres dècades més tard al vídeo de Material Girl n’és una de les més recordades.

Madonna va publicar aquest tema com a segon senzill de Like a Virgin, el disc que va enregistrar el 1984, just un any després del seu àlbum de debut. És una cançó sobre algú amb una vida despreocupada  envoltada de riquesa i que la cantant va explicar que s’adeia bastant a la situació en què es trobava ella mateixa en aquell moment. Aquest plantejament provocatiu acompanyat d’una música d’influència new wave i arranjament de sintetitzadors, van convertir Material Girl en tot un èxit comercial i, segons els crítics, a la mateixa Madonna en una icona.

El vídeo de llançament del tema és tota una al·legoria a la interpretació de Marilyn Monroe de Diamonds Are a Girl’s Best Friend a la pel·lícula de Howard Hawk. Les imatges que reprodueixen l’escena original s’intercalen amb d’altres en què un director de cinema intenta guanyar-se el cor d’una actriu de Hollywood, en un paper que també interpreta  Madonna.

Però els paral·lelismes entre ambdues artistes al voltant d’aquestes dues cançons va traspassar també la pantalla. I és que així com tres dècades abans, Marilyn Monroe va casar-se amb el famós jugador de beisbol Joe Dimaggio, pocs mesos després del rodatge d’Els senyors prefereixen les rosses, de la gravació del videoclip de Material Girl Madonna en va sortir coneixent a qui al cap de mig any es convertiria en el seu primer marit, l’actor Sean Pean. Al cap i a la fi, la imatge de ‘rosses caça-marits’ de l’estereotip que ambdues artistes van representar en cadascun d’aquests papers, va acabar tenint un desenllaç no tan allunyat a la vida real.

TEARS IN HEAVEN Previous Post
GRACELAND Next Post