Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

MAGGIE MAY
Rod Stewart

Es tanca la darrera edició del Beaulieau Jazz Festival (1961)

El 30 de juliol de 1961 es tancava la darrera edició del Festival de Jazz de Beaulieau, un certamen musical que es va celebrar durant sis anys als terrenys d’una abadia restaurada del S.XIII d’aquesta localitat d’Anglaterra. Va començar l’estiu de 1956 com un festival modest i, tot i que poc a poc va anar creixent tant en nombre d’artistes com d’assistents, el seu plantejament va quedar eclipsat pels grans esdeveniments musicals a l’aire lliure que van aflorar a finals dels seixanta als Estats Units.

Tot i que no ha passat a la història com un dels festivals referents, qui sí que guarda un record d’aquella  última convocatòria musical és Rod Stewart, ja que allà va ser on amb setze anys va perdre la seva virginitat amb una dona força més gran que ell. Segons va explicar ell mateix en una entrevista anys més tard va ser una experiència breu i un pèl decepcionant, però d’aquell episodi en va treure la inspiració d’un dels seus temes més recordats: Maggie May.

Tot i que la vivència d’aquell estiu de 1961 va despertar en el músic britànic els primers acords de la cançó, no va ser fins el 1971 que va tancar la melodia i la va presentar com un dels singles del seu tercer àlbum Every Pictures Tells a Story. El títol de la cançó, que no es correspon amb el nom de la noia en qüestió, el va agafar de Maggie Mae, una cançó popular de Liverpool sobre una prostituta de Lime Street que els Beatles van incloure a l’àlbum Let it Be. A Stewart li va agradar el joc de paraules que el cognom May planteja en anglès en referència a la forma condicional implica i en en els seus concerts sovint presenta la cançó dient “This is ‘Maggie May’ – sometimes she did, sometimes she didn’t” (Això és Maggie May, de vegades ho va fer, de vegades no).

En les darreres dècades, Maggie May ha estat versionat en nombroses ocasions en diferents estils i idiomes. Bandes tan dispars com Blur o The Pogues han gravat les seves interpretacions personals del tema. Però també hi ha hagut músics no anglosaxons que s’han atrevit amb l’adaptació de la cançó en una altra llengua. En aquest sentit, destaca la que va fer en directe el grup espanyol M Clan el 2020 i que va incloure al seu àlbum titulat Sin Enchufe.

FOOTLOOSE Previous Post
LOSE YOURSELF Next Post