LIVIN’ ON A PRAYER
Bon Jovi
Primer partit dels New England Patriots a la lliga regular l'AFL (1960)
La passió que Jon Bon Jovi sent pels futbol americà és sobradament coneguda per tothom. Sempre que pot es desplaça a diferents estadis per poder gaudir de l’espectacle d’aquest esport. Però per tots és sabut també que, de tots els equips que juguen a la lliga professional, el músic té especial devoció pels New England Patriots. Aquest és un dels clubs fundadors de l’American Football League (AFL) i també un dels que més vegades ha guanyat la Super Bowl. Es va fundar el 1959 amb el nom de Boston Patriots però a principis dels setanta es va traslladar a Foxborough i va canviar la seva denominació per l’actual, en homenatge a la regió del nord-oest dels Estats Units a la qual pertany l’estat de Massachusetts.
La relació entre el cantant i el club s’ha anat estrenyent amb els anys i en les darreres temporades hi ha hagut moments on el suport del músic ha estat decisiu en l’ambient que s’ha viscut al Gillete Stadium. Un dels dies més recordats va ser el del partit que es va jugar el gener de 2017 i on l’equip va rebre a casa els Pittsburgh Steelers. Era un partit important, ja que els Patriots es jugaven el títol de l’American Football Conference (AFC) i per tant, el pas a la seva novena Super Bowl. En un dels temps morts d’aquest enfrontament, quan els jugadors locals estaven a punt d’executar un kickoff, va començar a sonar Livin’ on a Prayer pels altaveus de l’estadi. En aquell precís instant Jon Bon Jovi, que era en una de les llotges, es va aixecar del seu seient i va començar a dirigir els càntics dels seguidors locals en una imatge de complicitat i festa més propera a la que es viu als estadis universitaris que no pas als de la Lliga Professional.
Aquell dia, el clàssic de Bon Jovi va rellevar I Don’t Wanna Lose Your Love Tonight de la banda britànica The Outfield com a cançó talismà dels Patriots. La comunió entre els jugadors i la seva afició a través de Livin’ on a Prayer va donar a l’equip liderat pel quarterback Tom Brady i l’entrenador Bill Belichick una tarda d’eufòria que ha passat a la història del club. Una setmana més tard aquell mateix grup d’homes derrotaria els Atlanta Falcon, guanyadors de la National Football Conference (NFC) d’aquell any a la final d’una de les Super Bowl més recordades dels darrers temps i en què els Patriots van guanyar el títol després d’una remuntada èpica.
Lògicament, no era la primera vegada que la cançó feia vibrar les grades d’un estadi. Des que Bon Jovi la va llançar el 1986 com el single de Slippery when wet, Livin’ on a Prayer ha estat un dels temes més exitosos d’aquesta banda de New Jersey i mai ha faltat als seus directes. La van escriure a quatre mans Jon Bon Jovi i Richie Sambora i en un inici no pensaven incloure-la a l’àlbum ja que al cantant no li semblava prou bona. Però finalment Sambora el va convèncer i la cançó va acabar convertint-se e el segon senzill del disc. El tema té una tornada molt exigent que feia que al vocalista li costés molt arribar a les notes més altes i fruit d’aquest esforç sovint patís greus afonies. Així que poc a poc va deixar de cantar-les i, des de fa anys, quan arriben a aquest moment de la cançó és la resta de la banda qui s’encarrega d’entonar-les. Aquest relleu vocal es manté també en la versió acústica del tema que Bon Jovi va presentar el 1989 i que també s’ha fet molt popular entre els seus seguidors.