LESSONS IN LOVE
Level 42
Mor el novel·lista Douglas Adams (2001)
Creada com una formació que fussionava el jazz i el funk, Level 42 va ser una d’aquelles bandes que ha quedat per sempre gravada a l’imaginari de la música dels vuitanta. I és que, tot i que va començar a rodar el 1979 i encara avui es manté en actiu, aquest quartet format per Mark King, Mike Lindup i els germans Boon i Phil Gould va tenir el seu moment de glòria quan el 1987 va editar Running in the Family. El disc es va convertir en tot un èxit de vendes al Regne Unit aquell any i va establir les bases de l’estil musical pop, gràcies sobretot al so inconfusible del baix del líder de la banda, Mark King.
King i la resta de músics s’havien conegut a la illa de Wight, d’on eren originaris. Van estar donant moltes voltes al nom amb què havien de presentar-se. Tenien diferents idees però totes elles al voltant d’una única premisa: volien que la banda s’identifiqués amb un número. Primer van pensar en el ‘88’, que era la línia d’autobús que agafaven per anar a l’estudi de gravació, però van descartar-lo quan van veure un poster d’un grup anomenat Rocket 88. Però finalment van quedar-se amb el ‘42’. La proposta va ser d’Andy Sojka, el productor amb qui col·laboraven i que acabava de llegir un super-vendes de l’època on aquesta xifra hi tenia un paper crucial. Es tractava d’una de les novel·les de la sèrie Guia galàctica per a autoestopistes, amb què l’escriptor britànic Douglas Adams va triomfar a finals dels setanta. En aquestes històries de ciència ficció hi apareix una supercomputadora fabricada per uns éssers imaginaris amb l’objectiu de desxifrar la resposta definitiva al sentit de la vida i l’univers. I després d’invertir set milions i mig d’anys a trobar-la resulta ser el número 42. Avantposar-hi la paraula ‘Level’ sembla que va ser idea del manager de la banda, inspirant-se en els nivells d’un ascensor.
Running in the Family conté alguns dels temes més exitosos de Level 42, però el que sense dubte va arribar més lluny va ser Lessons in Love. Van treure’l com a single uns mesos abans de la presentació de l’àlbum i ben aviat va començar a escalar posicions als rankings musicals. De fet, va ser número 1 a vuit països i va acabar convertint-se en el segon senzill més venut d’aquell any a Europa. Les lliçons apreses per Mark King de les decepcions d’una relació amorosa del passat que evoca a la lletra, van tenir amb aquesta tema un rendiment més que satisfactori a nivell de reconeixement musical.