KILLING IN THE NAME
Rage Against The Machine
El monjo budista hich Quang Duc es crema a l'estil bonzo (1963)
L’expressió ‘cremar-se a l’estil bonzo’ s’utilitza per descriure una persona que decideix acabar la seva vida ruixant-se amb algun tipus de líquid inflamable i calant-se foc en públic com a forma de protesta o de desobediència civil. Però d’on ve aquesta expressió? Doncs el seu origen es remunta a principis dels anys seixanta, quan es van produir una sèrie de suïcidis de monjos budistes utilitzant aquesta forma de treure’s la vida per protestar contra el govern del Vietnam del Sud. El primer a encetar aquesta onada d’autoimmolacions va ser Thich Quang Duc, que amb aquesta acció denunciava l’opressió que el president Ngo Dinh Diem exercia sobre la població. La imatge d’aquest monjo immòbil cremant-se viu al centre de Saigon l’onze de juny de 1963 va donar la volta al món i, des d’aquell moment, descriuria aquesta tipologia de protesta a través d’aquest mètode d’autoimmolació.
La icònica foto de Thich Quang Duc cremant-se a l’estil bonzo va ser precisament la que va triar el grup de rap metal Rage Against The Machine per a il·lustrar la portada del seu àlbum de debut, un disc que duia el nom del seu primer senzill: Killing in the Name. El tema es va llançar el novembre de 1992 i ràpidament es va convertir en un èxit de vendes i en una immillorable carta de presentació d’aquesta reaccionària banda americana. La cançó és una oda a la revolució contra el racisme als organismes de seguretat dels Estats Units, i així ho deixa ben clar en els versos que enceten el tema: “Some of those that work forces are the same that burn crosses” (Alguns dels que treballen per a les forces són els mateixos que cremen les creus).
Tom Morello va compondre la cançó mentre feia un exercici d’afinació de les cordes de la guitarra en Re, una tècnica que proporciona l’instrument un so més dens. Entre els riffs que anava provant per comprovar el so va anar trobant les notes del que més tard seria la base de Killing in the Name. A l’hora de posar-hi lletra, Zack de la Rocha va inspirar-se en el clima polític de tensió racial que es vivia en aquells moments als Estats Units, i especialment en el cas d’un episodi violent ocorregut el març de 1991, on quatre oficials de la policia de Los Ángeles havien acabat amb la vida d’un motorista afroamericà anomenat Rodney King.
El seu ritme acompassadament agressiu i el seu to provocador, amb un llenguatge groller farcit amb tota mena d’insults i renecs, va resultar una fórmula infal·lible que ha convertit Killing in the Name en una peça de culte i que ha estat utilitzada amb diferents propòsits. El més controvertit segurament va ser l’ús que li van donar com a element de tortura a Guantánamo. Quan els membres de Rage Against The Machine van assabentar-se que el seu tema es feia servir per vexar els reclusos van presentar una demanda legal contra el Departament d’Estat americà. Però malauradament el procediment no va avançar i la banda va haver de continuar la seva protesta contra la utlització de la seva cançó en aquest tipus de pràctiques a través de la plataforma Close Gitmo Now, una campanya on diferents grups com Pearl Jam, Nine Inch Nails o R.E.M., van expressar la seva oposició a que cançons seves s’utilitzessin amb aquests fins.