GOODBYE YELLOW BRICK ROAD
Elton John
Neix Judy Garland (1922)
L’estiu de 1939 una joveníssima Judy Garland enamorava grans i petits a totes les sales de cinema del món convertida en l’entranyable Dorothy d’El màgic d’Oz. Aquesta adaptació cinematogràfica del conte de Lyman Frank Baum va ser la primera pel·lícula que recorda haver vist Bernie Taupin, l’autor de gran part de les lletres de les cançons d’Elton John i que anys més tard rescataria per inspirar-se per escriure un dels seus temes més exitosos: Goodbye Yellow Brick Road.
Els dos artistes es van conèixer el 1967 gràcies a un anunci publicat al setmanari New Musical Express, on la discogràfica Liberty Records buscava nous talents. Elton John i Bernie Taupin van respondre a la crida i, tot i que inicialment cap d’ells va superar les audicions que els van fer, el productor Ray Williams els va posar en contacte i els va fer una prova per a que col·laboressin fent una peça conjunta. L’entesa entre tots dos va ser immediata i des de llavors es van convertir en una parella musicalment inseparable i molt efectiva. La fórmula sempre era la mateixa: Taupin escrivia les lletres, les enviava a John i aquest les musicava. Treballant d’aquesta manera van col·laborar plegats en més de trenta àlbums, convertint a Taupin en una peça clau de l’èxit d’Elton John. I així ho van fer també amb Goodbye Yellow Brick Road.
Inspirant-se en l’escena on Judy Garland segueix el camí de maons grocs a la pel·lícula dirigida per Victor Fleming, Taupin va escriure el 1972 una història sobre l’amistat i les arrels perdudes. En aquell moment, Elton John triomfava als Estats Units i començava a treballar en les cançons d’un doble àlbum que es presentaria l’any següent en una sèrie de concerts per tot el territori americà. Incorporant algunes referències a la història de Dorothy, Taupin va compondre uns versos que reflectien les diferents ambicions personals de tots dos artistes. Mentre el músic s’encaminava amb pas decidit cap al món de la fama i s’abonava a l’estil de vida opulent de les estrelles, el lletrista optava per un perfil més baix, intentant mantenir-se amb els peus a terra. De la fusió entre aquestes línies i la melodia que hi va posar Elton John, va sortir-ne Goodbye Yellow Brick Road, el tema que el 1973 va donar títol a l’àlbum que està considerat un dels millors treballs de l’artista, i del qual se’n van arribar a vendre més de 31 milions de còpies a tot el món.
El 2008, la marca de gelats Ben & Jerry’s va llançar un sabor en honor a aquest tema d’Elton John. El va batejar Goodbye Yellow Brickie Road, aprofitant el joc de paraules que s’establia entre brick (maó) i brickie (paleta). Estava fet de gelat de xocolata, mantega de cacauet, cookie dough, caramel i trossos de xocolata blanca i es va crear per commemorar el primer concert que el músic britànic va fer a Vermont, ciutat d’on és originària aquesta marca de gelats.