JUANITA

Emmylou Harris & Sheryl Crow

Mor la compositora clàssica Caroline Norton (1877)

El 1853 l’editorial anglesa Chappell & co va publicar les partitures d’una col·lecció de sis cançons sota el títol Songs of Affection compostes per Caroline Norton, una figura de la societat victoriana que va destacar per la seva tasca com a reformadora social. Una de les peces d’aquest compendi musical es titulava Juanita, a Spanish Ballad i ha passat a la història com la primera balada escrita per una dona compositora que va aconseguir vendes massives. Com que al S.XIX la composició musical es considerava encara una ocupació masculina, era habitual que les pioneres en aquest camp agafessin com a referència melodies ja existents i les adaptessin en les seves creacions. En el cas de Juanita (que és com finalment es va popularitzar), Norton va partir dels primers quatre compassos de l’ària Lascia ch’io pianga de Händel recollida a l’òpera Rinaldo.

Inspirant-se en aquesta peça, Gram Parsons va crear la seva pròpia Juanita i la va incloure a The Gilded Palace of Sin, el disc de debut de The Flying Burrito Brothers. L’àlbum va tenir una tímida acollida en el moment del seu llançament, però amb el temps s’ha convertit en una de les peces clau del desenvolupament del gènere que avui coneixem com a country rock. La Juanita de Parsons no té una connexió directa, més enllà del nom, a la de Caroline Norton. Però el músic californià sí que va deixar una referència al tema original en el seu primer vers, on va recuperar la paraula que encapçalava el títol de la col·lecció de composicions de Norton: “No affection were the words” (no eren paraules d’afecte). La Juanita de Parsons parla d’un home abatut que troba una noia de disset anys que, com si fos un àngel, li obre la porta a l’esperança de recomençar la seva vida.

Tot i que va tenir una carrera molt curta (una sobredosis va convertir-lo en un dels músics que forma part del malaguanyat Club dels 27) Parsons és sense dubte una de les figures més influents de la música popular nord-americana de finals dels seixanta. Va començar com a integrant de The Byrds, amb qui va gravar Sweetheart of the Rodeo, però la banda amb la qual va desenvolupar tot el seu talent com a compositor va ser The Flying Burrito Brothers. Més tard, va encetar una breu carrera en solitari i va fer diversos duets amb Emmylou Harris, amb qui va tenir sempre una química especial. La relació entre tots dos músics va ser curta però molt estreta. De fet, aquesta gran dama del country és avui encara qui manté vives les cançons de Parsons i, com li canta a White Line, s’ha erigit en la transmissora del seu llegat: “I’ll be the keeper of the flame Til every soul hears what your heart was saying” (seré la guardiana de la flama fins que totes les ànimes escoltin tot el que deia el teu cor). La versió de Juanita que Emmylou Harris va fer amb Sheryl Crow a Return of the Grievous Angel: A Tribute to Gram Parsons, a l’àlbum amb que diversos artistes van homenatjar la figura del músic californià, és una de les adaptacions més destacades d’aquesta cançó.