IT’S MY LIFE
Bon Jovi
Es clausuren els JJOO d'hivern de Salt Lake City (2002)
Els jocs d’hivern de Salt Lake City sempre seran recordats com l’edició en què es va produir l’escàndol més gran de la història olímpica. El cas es va destapar el 1998, tres anys després que el Comité Olímpic Internacional (COI) escollís la capital de Utah com a seu per al 2002. Les investigacions van demostrar que almenys sis membres del COI havien rebut favors en forma de diners, llocs de feina, beques per als seus fills i altres tipus de gratificacions per part de diferents responsables de la candidatura amb l’objectiu d’incidir favorablement en l’elecció d’aquesta ciutat. Aquesta trama de corrupció, la més greu des de la fundació del COI, va comportar l’expulsió de sis dels seus directius, així com una reforma de les estructures d’aquest organisme.
També en l’àmbit esportiu aquests van ser uns jocs esquitxats per la polèmica. La parella canadenca de patinatge artístic formada per Jamie Salé i David Pelletier, tot i fer una actuació impecable, va rebre una puntuació que només els va adjudicar la medalla de plata. I no va ser fins que posteriorment es va descobrir que hi havia hagut conflictes amb una jutgessa francesa, que els van concedir l’or, un guardó que van haver de compartir amb el duo rus. En la competició d’esquí de fons i de patinatge de velocitat a pista curta es van desqualificar diversos atletes per problemes de dopatge. I durant les proves d’aquesta darrera disciplina els quatre primers corredors van xocar a l’arribar a la meta, provocant que inesperadament guanyés l’australià, que estava en cinquena posició.
Acabats els 17 dies de competicions, aquests accidentats XIX Jocs d’hivern es van tancar amb una gran cerimònia de clausura on hi van participar més de 2.500 atletes. Aquest esdeveniment de tancament va comptar també amb l’actuació de rellevants estrelles musicals. La de Bon Jovi, amb la seva interpretació en directe d’ It’s My Life, en va ser una de les més destacades.
Editada el maig de l’any 2000 com a primer senzill de l’àlbum Crush, It’s My Life era el primer llançament que feia la banda de New Jersey des de 1995. El tema va ser un èxit absolut i ben aviat es va convertir en el més famós del grup. Va arribar a ser número 1 en un gran nombre de països i va acabar esdevenint tot un símbol de la longevitat de Bon Jovi que, tot i ser una banda veterana, va demostrar la seva capacitat d’arribar amb els nous públics.
En aquest exercici de connexió intergeneracional, Jon Bon Jovi, Richie Sambora i Max Martin van introduir en la lletra referències a cançons d’altres dècades. Una d’elles és la frase “It’s for Tommy and Gina who never backed down” (és pel Tommy i la Gina, que mai van es van fer enrere) i que remet als dos protagonistes de ‘Livin’ on a Prayer’, el gran hit de la banda als anys vuitanta. L’altra retrocedeix gairebé vint anys més per referir-se a My Way, el tema icònic de Frank Sinatra i que es troba al vers “Like Frankie said I did it my way” (com va dir en Frankie ho vaig fer a la meva manera). En conjunt, la lletra relata la història d’un home gran que revisa la seva vida. En general en fa una valoració positiva, tot i que admet que també hi ha hagut moments difícils i reconeix que es penedeix de certes coses. En el context de totes els incidents polítics i esportius dels Jocs de Salt Lake City, pot ser que la tria d’una cançó amb aquest missatge per clausurar l’edició no hagués estat del tot casual.