IN THE AIR TONIGHT
Phil Collins
El Concorde fa el seu darrer vol (2003)
El 26 de novembre de 2003 el Concorde feia el seu darrer vol comercial. Des del seu primer enlairament el 1969 a l’aeroport de Toulouse, aquest model d’avió supersònic va convertir-se en una icona del futur per als enginyers aeronàutics del S.XX. I quan el 1973 va començar els trajectes regulars que unien Nova York amb Londres i París en menys de tres hores i amb unes comoditats extraordinàries, va establir un nou estàndard en els viatges transatlàntics que va fascinar a famosos, polítics i milionaris. Amb el temps però, l’accident patit per una de les naus operades per Air France el juliol de 2000 i la seva baixa rendabilitat van acabar precipitant la seva retirada del mercat.
Al llarg dels trenta anys que va operar comercialment, el Concorde va traslladar a personalitats de tots els àmbits d’un continent a l’altre. Margaret Thatcher, la Reina d’Anglaterra, Mick Jagger, Luciano Pavarotti, Robert Redford o el Papa Joan Pau II van ser alguns dels passatgers que hi van viatjar, aconseguint així fer possible fites impensables uns anys abans. Una de les que ha passat a la història és la protagonitzada per Phil Collins que, gràcies al Concorde, va convertir-se en l’únic artista que va poder actuar als dos concerts simultanis de Live Aid que es van organitzar a Londres i Filadèlfia l’estiu de 1985.
Es calcula que aquell 13 de juliol, més de 1.500 milions de persones de tot el món van seguir per televisió l’espectacle musical organitzat per Bob Geldof per recaptar fons per pal·liar la fam a l’Àfrica Oriental, on la població moria massivament des de feia mesos. La iniciativa formava part d’un projecte engegat pel músic irlandès i que englobava diferents activitats per ajudar als més afectats per aquesta terrible situació. La involucració que va aconseguir per part d’artistes de primer nivell a banda i banda de l’Atlàntic va donar-li una repercussió extraordinària l’esdeveniment, que va ser retransmès a més de setanta països.
Status Quo, U2, Madonna, Sting, Bryan Adams, Elton John, The Beach Boys, Led Zeppelin, Queen, Paul McCartney, Spandau Ballet, Sting, Bob Dylan, Eric Clapton, Tina Turner i fins a un total de 75 artistes van passar pels escenaris de Wembley i del John F. Kennedy Stadium al llarg de les 16 hores que va durar aquest doble concert. Amb l’objectiu d’unir d’alguna manera els dos estadis, els productors de Live Aid tenien la intenció de fer que David Bowie i Mick Jagger interpretessin una cançó plegats via satèl·lit, un des del Regne Unit i l’altre des dels Estats Units. Però la tecnologia de l’època feia impossible una transmissió sense latència, així que van haver de descartar-ho i els dos cantants van acabar enregistrant plegats el hit de Marvin Gaye popularitzat per Martha & The Vandellas, Dancing in the Streets, en un videoclip que es va projectar a tots dos estadis.
La idea de connectar però Londres i Philadelphia seguia viva i finalment la manera que van trobar per dur-la a terme va ser proposar a un dels músics participants que actués a tots dos escenaris, viatjant en el Concorde per salvar la distància de gairebé 6.000 quilòmetres que els separaven. I Phil Collins, que en aquella època ja feia quatre anys que havia fet el seu debut en solitari en paral·lel a la trajectòria amb Genesis, va acceptar el repte. El músic va sortir a l’escenari de Wembley a primera hora de la tarda, on va tocar amb Sting i el saxofonista de Brandford Marsalis diversos temes. Quan va acabar, un helicòpter l’esperava per dur-lo fins a Heathrow on va agafar el Concorde de British Airways que feia el vol regular entre la capital britànica i Nova York. Collins va ser el darrer passatger a embarcar i ho va fer acompanyat per la seva dona i un grup de periodistes que volien cobrir aquella històrica gesta. Tres hores més tard, l’avió aterrava a l’aeroport JFK des d’on, novament en helicòpter, el músic va ser traslladat fins a Filadèlfia, arribant a temps per a la seva actuació a dos quarts de vuit del vespre.
L’intèrpret anglès es va asseure al piano i, després de recordar que aquell mateix migdia havia tocat a Anglaterra, va presentar una de les seves cançons més populars: In the Air Tonight. Aquest era el tema amb què Phil Collins s’havia estrenat com a solista el 1981 i amb el qual havia aconseguit un bon èxit comercial. L’havia escrit un parell d’anys abans mentre passava un moment personal complicat a causa del procés de divorci de la seva primera dona, i la barreja de pop rock marcat per la potència inconfusible de la seva bateria al mig del tema va tenir un resultat molt efectiu a ambdós costats de l’Atlàntic. A la popularitat de la peça hi va contribuir també el fet que el 1984 s’inclogués una gravació gairebé completa de In The Air Tonight en l’episodi pilot de la sèrie Miami Vice convertint-se així en una de les primeres cançons que s’oferien com a part d’una producció televisiva en aquest format.