IMITATION OF LIFE
R.E.M.
Mor l'actriu Lana Turner (1995)
Reveal s’ha definit sovint com un dels àlbums més optimistes de R.E.M. El van gravar entre maig i octubre del 2002 en diferents localitzacions on la pluja els va acompanyar gairebé cada dia. I segons el líder de la banda Mike Stipe això va fer que en l’enregistrament busquessin un so que els ajudés a compensar el to apàtic d’aquesta meteorologia. Imitation of Life, el primer senzill d’aquest 12è disc del grup de Georgia, recull aquest esperit alegre amb un aire que recorda els R.E.M. d’anteriors èpoques. El seu títol no és casual, ja que el tema va sorgir d’una imitació de la seva pròpia vida musical, quan composant-lo accidentalment van agafar els acords de l’estrofa de Driver 8, una de les peces que el 1985 van incloure a Fables of the Reconstruction.
Inicialment no estava previst que Imitation of Life entrés a la selecció final de cançons de Reveal, però l’opinió dels amics i col·legues de feina que els van acompanyar al llarg d’aquest viatge els van convèncer que aquesta era una cançó que encaixava perfectament en el concepte de l’àlbum i que no la podien deixar fora. I és evident que va ser una decisió encertada, ja que ben aviat es va convertir en la peça estelar del disc. El títol de la cançó està inspirat en la pel·lícula del mateix nom que el 1959 va protagonitzar Lana Turner, sota la direcció de Douglas Sirk. Amb un argument basat en la difícil relació entre una mare i la seva filla, aquesta cinta va ser un èxit de taquilla absolut i va convertir a Lana Turner en milionària, ja que l’actriu, que en aquella època explotava la seva imatge d’icona sexual, va establir en el seu contracte percebre el 50% dels beneficis del film. Gràcies a aquesta negociació, en només un any va guanyar 11 milions de dòlars.
El video musical que R.E.M. va enregistrar per a la promoció d’Imitation of Life també va ser molt aclamat en el moment del seu llançament. Està ambientat en una festa plena de personatges heterogenis i que es desenvolupa en un jardí amb piscina d’una casa de Los Angeles. És una peça gravada en 20 segons i que es va reproduint endavant i endarrere en cicles d’aquesta mateixa durada a partir d’una tècnica que permet mostrar-nos l’acció que hi succeeix des de diferents plans, posant l’accent en els detalls que se succeeixen en cadascuna de les microescenes que formen el total de la seqüència. Entre la cinquantena de convidats que hi apareixen, al minut 1:50 se’n pot veure a un de molt especial: un petit orangutan assegut a la falda del guitarrista de la banda Peter Buck mentre aquest toca l’ukelele. Michael Stipes va explicar que fer sortir un primat en un vídeo de la banda era un desig que Buck havia manifestat en diverses ocasions i que l’havia fet molt feliç haver-lo pogut complir a Imitation of Life.