HOTEL CALIFORNIA
The Eagles
Anton Szandor LaVey publica La Bíblia Satànica (1969)
Els intents per introduir pactes amb el diable en la biografia de músics o per associar la presència de Satan en les seves creacions ha estat una constant en la història. Solen ser teories basades en especulacions no contrastades però que s’estenen de forma exponencial fins a formar part de l’imaginari col·lectiu. I es que les ganes de veure connexions entre el món de la música i les forces del mal ha estat sempre molt llaminera, ja sigui per la prodigiositat del talent d’un autor, per l’extraordinari èxit d’una peça o pel misteriós significat dels seus versos. És precisament en aquest darrer context que s’escriu una de les llegendes que ha acompanyat al llarg de més de quatre dècades al tema més famós de The Eagles.
Presentada com a single de l’àlbum del mateix nom el febrer de 1977, Hotel California és una composició de Don Felder amb lletra de Don Henley i Glenn Frey. L’ambigüetat del relat que recull la seva lletra ha originat diversitat d’interpretacions. De totes elles, la que es desplega per connectar-la amb l’entorn satànic n’és una de les més curioses. L’eix vertebrador d’aquesta vinculació recau en la figura d’Anton Szandor LaVey, creador de l’Església de Satan. Aquesta organització és la primera de la història obertament dedicada a la venerar el que els seus adeptes consideren la veritable naturalesa de l’home: una bèstia carnal, que viu en un cosmos que es regeix per les forces fosques. Nascut el 1930 en una família d’ascendència jueva d’origen ucranià, LaVey va fundar aquesta doctrina el 1966 i, tres anys més tard, va escriure La Bíblia Satànica, l’obra que recull els fonaments ideològics, assajos i rituals en els quals es basa tot el moviment existencialista que l’envolta.
Les connexions entre Hotel California i LaVey comencen amb el títol, ja que s’ha especulat que aquest estaria inspirat en l’adreça on va fundar l’Església de Satan: l’avinguda California de San Francisco. També en la part gràfica del disc s’hi han volgut trobar un parell d’elements que sustentessin aquesta teoria. El primer el trobem en l’edifici que es va triar per a la portada, l’hotel Beberly Hills de Sunset Boulevard, i que era un punt de reunió habitual dels fidels d’aquesta doctrina. El segon, en la la fotografia interior de l’àlbum, feta en un altre hotel, el Lido de Hollywood, i on s’hi veu una munió de gent entre la qual hi ha un home calb amb perilla, que alguns han identificat com Anton LaVey.
Però és en la lletra del tema on trobem les referències més citades a l’hora de defensar aquesta teoria sobre les connotacions satàniques que amaga Hotel California. El protagonista de la cançó arriba a un establiment tan misteriós que tan podria ser el cel com l’infern. La dona que el rep, s’interpretaria com la saterdotessa que l’iniciaria en els preceptes de l’Església de Satan. I les veus que sent des del fons del passadís donant-li la benvinguda serien la resta de fidels acollint-lo a la seva congregació. Quan aquestes mateixes veus el desperten a mitjanit, s’acosta al bar, demana vi (que podria interpretar-se com la sang de Crist), i el cambrer li respon que no tenen alcohol des de 1969, que és la data en què LaVey va publicar la Bíblia Satànica.
Finalment, i per acabar de tancar aquest llistat d’indicis que convertirien l’Hotel California en un altaveu dels preceptes de l’Església de Satan, es va estendre la idea que en la segona estrofa de la cançó s’hi amagava una referència directa al diable. Aquest missatge ocult que només podria escoltar-se reproduint el vinil al revés es troba en el vers “This could be heaven or this could be hell” (podria ser el cel o l’infern) i que invertida sonaria com “Yeah, Satan. How he organized his own religion” (Sí, Satanàs. Com va organitzar la seva pròpia religió).
Tinguin o no fonament, totes aquestes especulacions formen part ja de la història de l’enigmàtic hotel d’aquesta cançó i en el qual, com es recull en el darrer vers, és difícil no quedar-hi atrapat: “You can check out any time you like but you can never leave” (pots fer el check out quan vulguis, però mai en podràs marxar).