Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

HERE COMES THE SUN
The Beatles

Neix l'astronauta Alan Shepard (1923)

El 18 de novembre de 1923 naixia a New Hampshire Alan Shepard, l’home que es convertiria en el primer americà en anar l’espai. Shepard va ser un dels Mercury Seven, el grup d’astronautes escollits per formar part del primer programa espacial tripulat de la NASA i el primer d’ells que va fer un vol suborbital. No era el primer ésser humà que acomplia aquesta gesta, ja que, 23 dies abans Yuri Gagarin ja havia orbitat La Terra. Els soviètics s’havien avançat als americans en el primer pas cap a la colonització de l’espai i això va esperonar el president Kennedy, que després del viatge de Shepard aquell 5 de maig de 1961, va afanyar-se a anunciar que el proper objectiu nacional era el d’enviar un home a la lluna aquella mateixa dècada. Durants aquells anys en què els Estats Units van posar tots els seus esforços en poder ser els primers a assolir aquesta fita, Shepard va haver de mantenir-se al marge de les missions espacials del programa Apolo a causa d’una dolència a l’oïda interna. Però el febrer de 1971, ja recuperat del tot, va tornar a deixar enrere l’atmosfera terrestre per convertir-se en el comandant de l’Apolo 14 i el cinquè home que trepitjava la superfície lunar.

El viatge d’aquesta vuitena missió del programa Apolo integrada pel comandant Alan Shepard, el pilot del mòdul de comandament Stuart Roosa i el pilot del mòdul lunar Edgar Mitchell va durar 9 dies. Per  amenitzar les llargues hores mortes d’aquesta travessa, els astronautes van preparar quatre cintes de casset amb una selecció musical variada. Aquesta era una pràctica habitual entre els membres de les tripulacions espacials, les quals, a banda de com element d’entreteniment, feien servir les cintes d’àudio com a dispositiu alternatiu de gravació d’observacions personals. Per a la missió de l’Apolo 14, els astronautes van endur-se un total de quatre cassets, un dels quals ha arribat intacte als nostres dies i encara conserva escrit sobre l’etiqueta el nom dels autors de les cançons que s’hi van incloure. Una de les bandes que hi apareix en dues ocasions és el dels Beatles, que van formar part de la banda sonora d’aquell viatge amb una cançó que feia al·lusió a l’astre antagònic al satèl·lit cap a on es dirigia la nau:  Here Comes the Sun.

Publicada el setembre de 1969 dins de l’àlbum Abbey Road, Here Comes the Sun és juntament amb Something (un tema també inclós en la selecció que Shepard, Roosa i Mitchell van voler que els acompanyés fins a la lluna) una de les composicions més exitoses de George Harrison. En aquells dies la relació entre els membres del quartet de Liverpool ja donava senyals de feblesa i començava a anunciar el seu final. Les sessions creatives que havien fet tots quatre en el passat havien donat pas a reunions de negoci i disputes legals. I un dia que havien quedat per a la seu d’Apple per abordar temes d’aquest caire, Harrison va decidir no presentar-s’hi i viatjar la tarda anterior fins a la casa que Eric Clapton tenia al sud d’Anglaterra. Els dos amics van passar plegats la vetllada i l’endemà al matí van veure plegats la sortida del sol. Estaven asseguts sota un arbre del jardí i Harrison, com no, tenia una guitarra a les mans. Així que mentre observaven com s’aixecava el dia, va començar a tocar les notes que poc després es convertirien en el famós inici de Here Comes the Sun. La cançó posava música a la descripció del començament serè d’aquell nou dia, però també manifestava el desig de Harrison d’encetar una nova etapa en la seva vida i en la seva carrera professional.

Quan aquella primavera de 1961 Alan Shepard es va convertir en el primer americà que viatjava a l’espai, els Beatles començaven la seva meteòrica carrera. I quan, una dècada més tard, l’astronauta va complir el seu somni de posar els peus a la lluna, els Fab Four feia pocs mesos que ja havien anunciat la seva dissolució. Qui sap si quan Here Comes the Sun va sonar durant la travessia espacial de l’Apolo 14, la connexió entre el sol que va meravellar el Harrison i la lluna que va conquerir Shepard va quedar gravada en aquella cinta d’àudio.

 

FOLSOM PRISON BLUES Previous Post
DON'T LET THE SUN GO DOWN ON ME Next Post