GRACELAND

Paul Simon

Es declara la independència de Sud-àfrica (1961)

La història de Graceland és una història de ressorgiment i autoafirmació, tant pel que fa al músic que la protagonitza com per l’efemèride que l’acull. I és que la cançó que dóna títol al setè àlbum d’estudi de Paul Simon és una icona de la recuperació del seu aval com a artista, així com de la reinvindicació de la llibertat aconseguida pel país que el va inspirar: Sud-àfrica. 

Des que el 1971 s’havia separat musicalment d’Art Garfunkel, la carrera en solitari de Simon havia passat per diferents alt i baixos. Però el fracàs del seu matrimoni amb l’actriu Carrie Fisher i el poc èxit que va tenir Hearts and Bones, el disc que va editar el 1983 influenciat pel moment difícil que li va suposar aquesta ruptura, van fer-lo adonar que li calia fer un canvi de rumb per retrobar el camí a seguir. I les coordenades d’aquesta nova direcció van apuntar cap al continent africà.

A través d’unes cintes de casset que li havia regalat una cantautora amiga seva anomenada Heidi Berg, Simon havia estat escoltant algunes cançons sud-africanes. Especialment li va cridar l’atenció un tema instrumental titulat Gumboots-Accordion Jive Hits Number 1 d’un grup anomenat The Boyoyo Boys. Aquells ritmes van despertar-li un gran interès i va decidir viatjar fins a aquell país per aprofundir en les arrels i l’estil d’aquella música. Un cop allà es va trobar amb tot un univers de melodies i artistes amb qui va començar a treballar, mentre anava donant forma al que un any i mig més tard es convertiria en l’àlbum que marcaria l’inici de l’estil que es batejaria com ‘fusió’. 

El 1985, acompanyat per diferents músics locals, va començar a enregistrar alguns dels temes en un estudi de Johannesburg i posteriorment va gravar el que li faltava entre Londres Los Angeles i Nova York. D’aquesta barreja de sons procedents de diferents parts del planeta, més unes lletres inspirades en un trajecte per carretera cap a la que havia estat la casa d’Elvis i que va ser la que va acabar de donar nom a l’àlbum, en va sortir Graceland. 

L’àlbum va funcionar molt bé comercialment i va retornar l’èxit a Paul Simon. Però va suposar també una revolució cultural que va tenir una incidència política. Des de principis dels vuitanta, la jove República sud-africana havia estat subjecta a un boicot internacional contra el règim de l’Apartheid. I el fet que Simon hi gravés allà part de Graceland en un moment dels moments més crus de la repressió contra la població negra del país, va fer que el Congrés Nacional Africà i l’ONU el declaressin persona non grata. Però la polèmica que va desencadenar aquesta situació va donar molta difussió a l’àlbum i finalment va girar totalment les posicions, convertint el disc en un altaveu impagable per a una important part de la cultura negra que estava sent esclafada i en tot un símbol del moviment de protesta contra la política de segregació racial sud-africana.

En el tema que dóna nom a l’àlbum, el músic de Nova Jersey condueix cap a Graceland, a Memphis, Tennessee. Però aquest viatge que descriu a ritme de sons de reminiscència sud-africana podria recórrer qualsevol lloc del món on qui l’escolta vulgui sentir-se en pau. I és que Graceland ha acabat esdevenint una peregrinació musical a la terra promesa.