GOLDFINGER

Shirley Bassey

Neix l'actor Sean Connery (1930)

Tot i que el personatge de James Bond ha estat interpretat per un total de sis actors diferents en les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les d’Ian Fleming, hi ha força consens a considerar que el que més va assentar les característiques de l’agent 007 va ser Sean Connery. Entre 1962 i 1983, l’actor escocès es va posar en la seva pell en un total de set pel·lícules i va modelar el personatge presentant-lo  com l’home dur, enginyós, impassible i irresistible que ha seduït diverses generacions a través de la gran pantalla. Si bé és cert que la primera aparició de James Bond fora de les novel·les va córrer a càrrec de l’actor americà Barry Nelson, que el va interpretar el 1954 a l’adaptació que el programa de televisió CBS Climax va fer de Casino Royal, es considera que Connery va ser el James Bond original. 

La primera immersió en el paper la va fer a Dr. No amb Ursula Andress com a companya de repartiment i l’èxit de taquilla que va suposar la seva estrena va animar els productors a seguir adaptant els llibres de Fleming comptant amb ell en sis ocasions més. Amb Connery, aquell agent secret del servei britànic va fer-se mundialment famós i tot l’imaginari que Fleming va plasmar en els seus llibre va convertir-se en una icona universal. Les pel·lícules són una adaptació força fidel de les novel·les però el desplegament audiovisual hollywoodià van aportar-hi alguns elements addicionals que, amb el temps, han esdevingut trets identificatius de la saga. Sense dubte, la seva banda sonora n’és un.

Encarregades a artistes de renom, les músiques que han acompanyat les pel·lícules de James Bond al llarg de la història són ja peces clàssiques de la música cinematogràfica. El tema central, comú a totes elles i estrenat a Dr. No, és obra del compositor Monty Norman però va ser John Barry qui va fer-ne els arranjaments i va dirigir l’orquestra que el va interpretar. Barry va ser l’encarregat de la musicalització de tots els títols de la primera època. Però va ser també l’autor de la cançó principal de Goldfinger, el tercer dels Bond de Connery i tot un clàssic del cinema.

Amb lletra de Leslie Bricusse i Anthony Newley, Goldfinger va suposar el primer hit musical de James Bond. La cançó va ser interpretada per Shirley Bassey, una cantant galesa que ha passat a la història com la intèrpret musical que més cops ha cantat un tema per a una pel·lícula de l’agent 007. Guy Hamilton, el director de la pel·lícula, només va donar una indicació als lletristes: que als versos hi incloguessin el nom del personatge que donava nom al film. A Barry, li  va suggerir que escoltés Mack the Knife, un tema que pensava que podia ser una bona font d’inspiració. Quan li van presentar la primera versió del tema acabat, el primer comentari de Hamilton va ser de sorpresa a l’advertir que les tres primeres notes fossin clavades a les de Moon River però el resultat global del tema li va agradar el va donar per bo a la primera.

Amb la cançó acabada, va començar la cerca de la veu per interpretar-la i després de considerar diferents opcions Shirley Bassey els va semblar la tria perfecta. Era una cantant de certa anomenada i tenia un registre que li permetria arribar a les notes més altes. La gravació però no va ser tan senzilla com s’esperaven i la sessió va ser recordada per tots els presents com molt dura. Es rumorejava que Bassey i Barry mantenien en secret una relació amorosa i que això va fer que el compositor fos excessivament exigent amb la seva interpretació. En la recerca de l’excel·lència li va fer repetir les preses una i una altra vegada fins al punt de fer-li saltar les llàgrimes. Bassey va necessitar més de cinc hores per completar l’enregistrament de la veu del tema. Va quedar més curt del que s’esperaven, però incorporada en l’edició final als crèdits d’obertura de la pel·lícula va resultar increïblement efectiva. Les trompetes que el mateix Barry va gravar a l’inici per afegir-hi una dosi extra de dramatisme, i de pas guanyar alguns segons de durada, havien posat la cirereta a una cançó que per sempre més ha quedat associada al James Bond cinematogràfic. O sigui, a Sean Connery.