GO WEST
Pet Shop Boys
Mor el compositor clàssic Johan Pachelbel (1706)
El 3 de març de 1706 moria a Nüremberg el compositor, clavicembalista i organista Johann Pachelbel. Considerat un dels grans mestres de l’època barroca, les seves composicions van ser tot un model per als autors del Sacre Imperi Germànic. Però la seva influència s’estén més enllà del S.XVIII i no només es redueix a la música clàssica. El seu Cànon en Re Major la peça més popular del seu repertori, ha servit de base a moltes cançons del S.XX.
La seqüència armònica dels instruments de corda del Cànon de Pachelbel és fàcilment reconeixible gràcies a la repetició d’una mateixa melodia al llarg de la composició. En aquest cas, l’autor va fer servir una estructura en progressió basada en els acords Do-Sol-Lam-Mim-Fa-Do-Fa-Sol, i que ha resultat ser la clau de l’èxit de moltes produccions musicals dels nostres dies. Cryin d’Aerosmith, Basket Case de Green Day o Don’t Look Back in Anger d’Oasis són només alguns exemples de cançons que han triomfat utilitzant aquesta fòrmula.
Però de tots els grups que han aprofitat aquesta recepta infal·lible, cap ho ha fet d’una forma tan original com ho van fer els Pet Shop Boys a principis dels noranta amb la versió d’un senzill de The Village People. Aquesta banda de música disco que es va fer mundialment famosa per les disfresses amb què actuaven els seus membres, va llançar Go West el 1979. El tema seguia un patró semblant al de Y.M.C.A. o In the Navy, però no van aconseguir que Go West fos tan popular com aquests altres temes i va acabar tenint un pas discret per les llistes musicals d’aquell any.
El títol de la cançó ve d’una frase del S.XIX que alguns atribueixen Horace Greeley, qui va ser director del New York Tribune i un dels fundadors del Partit Republicà. L’expressió original era “Go West, young man” (Vés a l’Oest, jovenet) i feia referència a la conquesta de l’Oest americà. Però la identificació de The Village People amb l’entorn gai també ha propiciat que alguns hagin interpretat aquest ‘Go West’ com una indicació cap a San Francisco, ciutat referent als anys setanta del moviment d’alliberació homosexual. O fins i tot, pel context de la Guerra Freda que es vivia en aquella època, també s’ha entès com un sentiment pro-occidental enfront del món comunista.
Agafant totes aquestes especulacions, el 1992 Chris Lowe i Neil Tennant van reformular la cançó per complet sense alterar, això sí, la base de Pachelbel. La idea de recuperar-la va sorgir arran d’una petició que els van fer per a una actuació benèfica contra la SIDA i l’any següent van decidir gravar-la i incloure-la a l’àlbum Very. El resultat va ser una versió del tema de The Village People adaptada al so de pop electrònic que ha acompanyat els Pet Shop Boys al llarg de les tres darreres dècades.
Per a l’arrencada del tema van agafar la melodia principal i la van fusionar amb els acords de l’himne de l’URSS, un inici que al vídeoclip es va completar amb imatges de la iconografia soviètica, alternada amb símbols de la cultura americana. La cançó ràpidament es va situar al capdamunt de les principals llistes, convertint-se així en un dels grans èxits del duet britànic. De fet, des de fa anys, és el tema que utilitzen habitualment per tancar els seus concerts. Un dels més recordats, va ser el que van fer el juliol de 2005 a la Plaça Roja de Moscou i on els Pet Shop Boys van aconseguir que Go West fos corejada per tot el públic assistent.