FRIDAY I’M IN LOVE
The Cure
Neix el cineasta Louis Aimé Augustin Le Prince (1842)
Segurament és l’antítesi de tota l’obra de The Cure, però Friday I’m in Love és sense dubte una de les seves cançons més famoses. És un tema pop, alegre i positiu que contrasta amb el to melancòlic, trist i depressiu que caracteritza el grup. El van llançar com a senzill el maig de 1992, en un moment en què la foscor i el caos del grunge dominava les tendències musicals del moment. I el fet que fos una de les bandes que s’havia caracteritzat pel negre del seu estil gòtic qui precisament sortís amb una cançó tan simple i jovial com aquesta no deixava de ser una mica irònic. No obstant això, i malgrat el desconcert que va generar entre els seguidors més fidels del grup, Friday I’m in Love és una composició que té el segell inconfusible de la formació liderada per Robert Smith.
La idea de la cançó se li va ocórrer, como no podia ser d’una altra manera, un divendres. Aquell cap de setmana, la banda no tenia cap concert previst i, conduint de tornada a casa després d’una llarga tarda d’assajos el va sorprendre la inspiració. La perspectiva d’un cap de setmana lliure va començar a activar el seu mecanisme creatiu i al cap d’una estona ja li ballava pel cap la melodia del tema. Estava a només 20 minuts de l’estudi així que va girar cua, va desfer el camí fins el local on encara hi havia la resta de la banda i en un parell d’hores van acabar de tancar les notes.
Van acabar la música de la cançó aquell mateix vespre i des de llavors tots ells s’hi van referien com Friday. Quan al cap d’uns dies es va disposar a posar-hi lletra, Smith va pensar recuperar aquell sentiment que li havia servit d’inspiració i el va lligar a aquella sensació que tothom espera els divendres a la tarda, a les portes del cap de setmana. Per a la gravació final del tema, la banda es va traslladar al l’estudi de gravació que el fundador de Virgin Group havia instal·lat a la seva mansió d’Oxford i que ja havia acollit a artistes com Van Morrison, Queen. Segons va comentar anys més tard Smith, l’espai potser no era el més adequat a nivell tècnic però sí els va proporcionar el millor ambient.
Friday I’m in Love va ser un èxit des del moment de la seva presentació. Va estar nominada als Grammy aquell mateix any es va endur el premi MTV al millor vídeo musical. De la mateixa manera que la cançó trencava amb l’estil habitual de la banda però mantenint-ne el seu esperit, per a la peça audiovisual que l’havia de promocionar els integrants de The Cure van voler mantenir el nivell pel que havien apostat en els seus vídeos anteriors però introduint-hi un element que trenqués amb el que havien fet anteriorment. L’aire distès de la cançó va portar-los a aquelles escenes de les primeres pel·lícules i van pensar que homenatjar el cinema mut era una bona manera de presentar Friday I’m in Love.
Al vídeo la banda apareix en un improvisat escenari davant de telons vintage que van canviant a modus de decorat i entre objectes d’atrezzo, accessoris i personatges que són clares referències a al cinema previ al sonor i que va néixer a finals del S.XIX. El primer document audiovisual que es va rodar a la història i que es considera la pel·lícula més antiga del món és L’escena del jardí de Roundhay de l’artista i inventor francés Louis Aime Augustin Le Prince. Aquesta peça de 24 fotogrames i poc més d’un minut i mig enregistrada la jardí de casa els seus sogres va ser presentada l’octubre de 1888, dos anys abans que Thomas Alva Edison presentés el seu prototip de cinetoscopi i nou abans que els germans Lumiére patentessin el cinematògraf. En una de les primeres teles que es despengen al vídeo de Friday I’m in Love, hi apareix l’exterior del que sembla una casa senyorial en el que alguns han interpretat com una al·lusió al jardí immortalitzat per Prince a la seva pel·lícula.