FORTUNATE SON

Creedence Clearwater Revival

Se celebra el casament de David Eisenhower i Julie Nixon (1968)

A finals dels seixanta, després de més d’una dècada d’enviament de tropes a la Guerra del Vietnam, l’opinió pública dels Estats Units cada cop entenia menys què hi feien els seus soldats morint en un racó del sud-est asiàtic que molts d’ells no sabien ni situar en un mapa. Aquell sentiment que compartien molts joves va trobar en la música un altaveu que expressava el seu rebuig a la participació americana en el conflicte. I en aquest context, la Creedence Clearwater Revival va ser una de les bandes que millor va saber recollir-lo. La formació liderada per John Fogerty va compondre diversos temes que abordaven l’oposició a la guerra. Però de tots ells, Fortunate Son seria el que es convertiria en un dels temes més representatius d’aquell moviment antibèl·lic que començava a arrelar a gran part del país.

Fortunate Son es va publicar el 1968 dins del quart àlbum de la banda, un treball titulat Willy and the poor boys i que va suposar la consolidació d’aquesta influent formació californiana. La cançó està escrita des del punt de vista d’un dels milers de joves nord-americans que en qualsevol moment podia ser enviat a combatre al Vietnam. Però posa també el focus en tots aquells nois que per la seva condició social privilegiada esquivaven aquella situació. I és que en la lletra de Fortunate Son, el protagonista de la cançó es lamenta explícitament de no tenir la sort de ser el fill d’un milionari, un militar o un senador per poder lliurar-se de ser reclutat.

“It ain’t me, I ain’t no senator’s son, I ain’t no fortunate one” (No sóc jo, no sóc el fill d’un senador, no soc un afortunat) cantava la cançó en la seva repetitiva tornada. Però en qui pensava John Fogerty quan va escriure aquests versos? Doncs en David Eisenhower, el net de l’ex president Dwight Eisenhower i que justament en aquelles dates havia anunciat el seu compromís amb la filla del llavors actual cap de la Casa Blanca, Richard Nixon. Aquell sí que era un jove afortunat, i per partida doble, que de ben segur no seria cridat a files gràcies al pes i la influència de les dues famílies polítiques que l’avalaven. I aquella realitat va fer que Fogerty l’agafés com a referent per construir el personatge del ‘fill afortunat’ a què es refereix la cançó. Amb ell, els membres de la Creedence Clearwater Revival, a més de manifestar el seu rebuig a la guerra, també criticaven l’estructura social americana, posant en evidència la hipocresia que s’amagava darrere de la política exterior de govern nord-americà d’aquells anys.