FOOTLOOSE
Kenny Loggins
Neix l'escriptor i guionista Dean Pitchford (1951)
A mitjans dels vuitanta l’escriptor Dean Pitchford va quedar impactat al llegir a la premsa la història d’Elmore City, un poble d’Oklahoma on feia noranta anys que estava prohibit qualsevol ball en públic. Tot va començar el 1898 quan, seguint els preceptes d’una doctrina religiosa estricta, es va aprovar una llei local que condemnava aquesta pràctica. I amb el pas dels anys aquest veto es va mantenir justificant que mantenia l’armonia entre els joves, que així no perdien el focus en els seus estudis. Gairebé sense poder-s’ho creure, Pitchford va viatjar fins a aquesta població on va recollir diversos testimonis que li van servir per escriure un primer esborrany del que acabaria convertint-se en el guió d’una de les pel·lícules que ha s’ha convertit en el referent de tota una època: Footloose.
La pel·lícula explica la història d’un noi que a finals dels setanta arriba a aquesta petita població procedent de Chicago i que lidera tot un moviment entre els estudiants del poble per reinvindicar l’organització del ball de graduació. Tot i que els productors en un inici van pensar que fos Tom Cruise qui interpretés el protagonista, finalment l’encarregat de donar vida a aquest jove que revoluciona l’estat de les coses a Elmore City va ser un llavors desconegut Kevin Bacon. El paper era tot un repte, ja que contenia complicades escenes de ball que calia executar però l’actor va esmerçar-se per intentar rodar-les ell mateix gairebé totes i només va necessitar un doble per al número final, un fet que Bacon encara avui reconeix que li sap greu. De fet, ho va reafirmar el 2014, amb motiu del 30 aniversari de l’estrena de la cinta i ser convidat al programa The Tonight Show de Jimmy Fallon, on va sorprendre tothom al reproduir un parell de les coreografies de Footloose demostrant un excel·lent estat de forma.
L’estrena del film el 1984 va ser un èxit i també la seva banda sonora va tenir una molt bona rebuda. Footloose, el seu tema principal, es va encarregar a Kenny Loggins, un músic que havia començat la seva carrera fent duo amb Jim Messina dels Buffalo Springfield i que amb aquesta cançó va aconseguir el rècord d’haver estat número u de les llistes americanes durant tres setmanes seguides. El tema va arribar també a estar nominat aquell anys als Oscar, però va perdre l’estatueta davant I Just Called to Say I Love You de Stevie Wonder