Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

FLY ME TO THE MOON
Frank Sinatra

L'home arriba a la lluna (1969)

Tot i que Fly Me to the Moon és una cançó que ha quedat associada a Frank Sinatra, com la majoria dels temes del seu repertori, aquesta no és una peça original seva. És obra del compositor Bart Howard que, segons va explicar, la va escriure en tan sols 20 minuts. Inicialment la va titular ‘In other words, que és un dels versos recorrents de la lletra, però un dels productors va suggerir rebatejar-la com ‘Take me to the Moon’ i, engrescat amb aquesta evolució, Howard va decidir finalment tancar-la com Fly Me to the Moon. 

La primera versió que se’n va fer va ser la de Kaye Ballard i que es va editar el 1959. A partir d’aquesta gravació la cançó va anar tenint diferents moments en base al es interpretacions que en van fer artistes com John Mathis o Felicia Sanders. Però la veritable popularitat del tema va arribar quan el 1964 la va enregistrar Frank Sinatra per a l’àlbum It Might as Well Be Swing que va editar amb el pianista de jazz Count Basie en una versió arranjada per Quincy Jones, on el productor va accelerar el ritme del tema original i li va donar un ritme swing. Aquest Fly Me to the Moon de Sinatra s’editava en un moment àlgid de la cursa espacial entre els Estats Units i l’URSS, un context que, arran de la referència de l’arribada a la lluna del seu títol, va fer que la cançó quedés associada a les missions Apolo.

Però la vinculació de Fly Me to the Moon va més enllà de la referència temàtica de la peça. I és que aquesta cançó té l’honor de ser la primera que va sonar a la lluna aquell 20 de juliol de 1969 quan el mòdul de l’Apolo 11 va arribar al Mar de la Tranquilitat. Així ho va explicar Buzz Aldrin, el pilot que acompanyava Neil Armstrong en aquell viatge, a Quincy Jones el 1987 en una festa on van coincidir tots dos. L’astronauta, sabent que ell havia estat el productor de la versió de Frank Sinatra, li va explicar que quan ja eren sobre la superfície de la lluna, va decidir agafar el cassette que s’havia endut amb aquesta cançó i fer-lo sonar. 

Aquesta no era la primera vegada que sentia aquella història. Jones recordava que anys abans el mateix Sinatra l’havia trucat emocionat per dir-li que havia estat amb Aldrin en un acte social i que aquest li havia explicat que la seva cançó s’havia pogut escoltar a la lluna. I no és que el productor dubtés de la paraula del cantant, però confirmar-ho per part del mateix Aldrin va donar-li la certesa de la veracitat d’aquella història que, des d’aquell moment, no va deixar d’explicar. La referència va ser recollida per diferents mitjans de comunicació i el 2016 va quedar registrada també al llibre The Final Mission: Preserving NASA’s Apollo Sites editat per la historiadora en enginyeria espacial Beth O’Leary i on l’autora va deixar constància que no tenia cap dubte que Fly Me to the Moon va ser la primera cançó que va sonar a la lluna.

INVISIBLE SUN Previous Post
FOR WHOM THE BELL TOLLS Next Post