EVERY BREATH YOU TAKE
The Police
Neix Ian Fleming, creador de James Bond (1908)
“Bond. James Bond”. Amb aquesta mítica frase solia presentar-se l’agent secret amb número de codi 007 creat per Ian Fleming. Nascut en una família benestant, aquest escriptor britànic va fer-se famós gràcies a la col·lecció de 12 novel·les i 9 relats que va escriure entre 1953 i 1966 sobre aquest personatge. El salt de la saga a la gran pantalla amb un total de 25 pel·lícules (no totes basades en guions de l’autor) va fer créixer encara més la popularitat del protagonista de l’obra de Fleming i que s’ha acabat convertint en tota una icona cultural universal.
Tot i que no és un personatge autobiogràfic, Fleming va crear a James Bond a partir de la seva experiència. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a la Divisió d’Intel·ligència Naval de la Gran Bretanya, participant en diverses operacions. La tasca que va desenvolupar en aquella època més la seva carrera periodística, van donar-li el context i les eines idònies per a la creació de tot l’imaginari d’aquest espia de ficció. Un cop acabada la contesa, va decidir anar-se’n a Jamaica, on es va fer construir una casa que va batejar com ‘Goldeneye’. En aquesta mansió d’arquitectura clàssica caribenya, de grans jardins i platja privada, Fleming va escriure totes les seves novel·les sobre James Bond i és on va viure llargues temporades de la seva vida.
Anys després de la seva mort, el fundador d’Island Records va comprar la propietat i al llarg dels anys setanta i vuitanta hi va convidar a molts artistes i amics. En una d’aquestes visites, diuen que justament a l’escriptori que havia estat de Fleming, Sting va compondre-hi un dels grans èxits de The Police: Every Breath You Take. Era l’estiu de 1981 i el seu matrimoni amb l’actriu nord-irlandesa Frances Tomelty, amb qui s’havia casat el 1976 i hi havia tingut dos fills, estava a punt de trencar-se. El músic britànic havia acceptat la invitació d’anar a passar uns dies a ‘Goldeneye’ i explica que una nit es va despertar amb la frase “every breath you take, every move you make I’ll be watching you” (cada cop que respiris, cada moviment que facis, t’estaré observant) a partir de la qual va crear la resta de la cançó. Amb els anys, el músic ha manifestat el seu desconcert davant la interpretació romàntica i positiva que molta gent atribueix a la lletra, ja que explica que ell la va escriure sota els efectes del dolor d’un amor no correspost, els gelos i l’actitud controladora que sovint comporten.
El desembre de l’any següent, als estudis AIR d’una altra illa caribenya, Montserrat, s’enregistraven les pistes bàsiques de Syncronicity, l’àlbum que The Police va editar el juny de 1983 i de la qual Every Breath You Take en va ser el primer senzill. Sobre aquest primer material, els tres components de la banda van gravar els seus instruments de forma separada, tant per aconseguir un millor so com per no forçar les relació entre tots tres i que en aquell moment ja no era massa bona. L’èxit de l’àlbum i del tema que l’encapçalava va ser rotund. Havia sorgit d’una ruptura, la sentimental del líder de la banda amb la seva dona; i en desencadenava una altra, la The Police. I és que aquest va ser el darrer disc que Sting, Andy Summers i Stewart Copeland van fer plegats abans que la banda es dissolgués l’estiu de 1984.