DUST IN THE WIND
Kansas
Se signa la llei del dret de ciutadania dels indígenes americans (1924)
El 2 de juny de 1924 el trentè president dels Estats Units, Calvin Coolidge, va promulgar la Llei de Ciutadania Índia que concedia la ciutadania a tots els indis nadius americans que vivien a les reserves. Es tancava així un tema pendent amb aquest col·lectiu, que havia quedat al marge de la Catorzena Esmena de la Constitució, quan el 1868 es va otorgar aquest privilegi als ex esclaus afroamericans però que no va tenir en compte els indígenes. La ferotge colonització que van patir per part dels europeus des que aquests van arribar al nord del continent americà, va obligar als membres de les més de 150 tribus que es calcula que poblaven el territori al S.XV a lluitar per mantenir la seva cultura, que era de tradició oral i que reflecteix la profunda relació que mantenien aquests pobles amb l’entorn natural.
Va ser precisament un llibre de poemes d’aquestes tribus, d’on Kerry Livgren va treure la frase que es va convertir en la tornada d’una de les cançons més exitoses de Kansas: Dust in The Wind. Segons va explicar el guitarrista en una entrevista el 1992, s’estava llegint aquest recull de poesies i li havia cridat l’atenció un vers on hi deia “for all we are is dust in the wind” (doncs tot el que som és pols al vent). La profunditat de tot el que condensava aquell pensament va estar-lo acompanyant uns dies i justament era el vers que estava taral·lejant una tarda mentre puntejava una nova melodia amb la guitarra acústica. La seva dona li va dir que li agradava allò que acabava de sentir i que hauria de convertir-ho en una cançó. Livgren li va fer cas i, en menys d’un quart d’hora, va acabar d’escriure-la, va enregistrar el resultat en un petit aparell de quatre pistes i se’l va endur al següent assaig.
Quan la resta de la banda va escoltar aquella gravació casolana explica que es va fer un silenci sepulcral i que acte seguit els músics van opinar que aquella cançó havia d’incloure’s al disc que estaven preparant en aquell moment. Inicialment, Livrgren s’hi va oposar argumentant que una balada acústica com aquella no encaixava gens amb el seu estil, però la insistència de la resta del grup va fer que finalment cedís i que Dust in The Wind s’inclogués com a setè tema de Point of Know Return. Era el primer cop que Kansas gravava una peça en format acústic però ràpidament es va situar al capdamunt de les llistes musicals i amb el temps s’ha consolidat com una de les grans balades del rock. A tomb de l’èxit de Dust in The Wind, Livgren va apuntar que històries com la d’aquesta cançó demostren que, de vegades, les coses que sorgeixen d’una senzilla inspiració són més potents que algunes de les que treballes invertint-hi hores i esforç.