DON’T GIVE UP
Peter Gabriel & Kate Bush
Neix la fotoperiodista Dorothea Lange (1895)
Als anys 30, Amèrica del nord va patir un dels desastres ecològics més greus del S.XX. El fenòmen va ser batejat com a Dust Bowl i va consistir en una sèrie d’impressionants tempestes de pols negra i espessa que es van aixecar des del Golf de Mèxic fins al Canadà com a conseqüència d’un període d’extrema sequera. Va afectar més de 400.000 km2 però es va acarnissar especialment als estats de Texas, Oklahoma, Kansas i Colorado. Les conseqüències van ser devastadores i van provocar l’agreujament dels efectes de la Gran Depressió que ja patia el país. Es calcula que més de tres milions de persones van haver de marxar de les seves granges i emigrar cap a l’oest.
La major part de les imatges gràfiques que van documentar aquest fenòmen les devem a Dorothea Lange. Aquesta fotoperiodista de New Jersey, va recórrer amb la seva càmera les zones afectades capturant les escenes dramàtiques que se succeïen arran del Dust Bowl en el si de moltes famílies americanes. Gran part de les fotografies de Lange sobre aquesta temàtica, van ser recopilades en un llibre publicat el 1973 amb el títol In this Proud Land (En aquesta terra orgullosa) i que va donar a conèixer l’obra d’aquesta autora.
Aquest recull fotogràfic va caure a les mans de Peter Gabriel una dècada més tard. Era el 1986 i a Gabriel, que feia més de deu anys que havia deixat Genesis, li ballava pel cap escriure una cançó sobre les difícils condicions econòmiques en què es trobava el Regne Unit sota el govern de Margaret Thatcher. Al veure les fotografies de Lange, el músic britànic va trobar la inspiració que buscava. La frase inicial la va tenir clara des del primer moment: “In this proud land we grew up strong…” (en aquesta terra orgullosa vam créixer forts…). A partir d’aquest començament afagat del títol del llibre de Lange, el músic va escriure una lletra sobre un home que acaba de quedar-se sense feina. Els versos interpretats per Gabriel descriuen els sentiments d’aïllament i desesperació que l’envaeixen. Els cors, a càrrec de la cantant la britànica Kate Bush, l’intenten recomfortar amb paraules d’esperança. Inicialment, el músic va proposar el duet a Dolly Parton en un intent d’apropar més la cançó a l’entorn americà, però l’artista country va rebutjar la proposta. En qualsevol cas, la imatge de Gabriel i Bush abraçats durant els sis minuts i mig que dura el videoclip de la cançó va tenir un gran impacte en aquella època i va ser el complement perfecte per a la promoció de So, l’àlbum dins el qual es va incloure, i que és un dels més aclamats de la carrera de l’artista en solitari.