El 3 d’octubre de 1989 es va produir un intent de cop militar per derrocar el General Noriega del Govern de Panamà. El frustrat cop d’Estat liderat per Moisés Giroldi però no va reeixir i el dictador va mantenir-se al poder fins que el 1989 en va ser apartat pels Estats Units durant la invasió d’aquest país d’Amèrica Central.
Noriega feia temps que col·laborava amb la CIA i durant la dècada dels cinquanta es va convertir en una de les fonts d’intel·ligència més valuoses del govern americà, així com una de les principals vies de tràfic d’armes, equip militar i fons destinats a forces de contrainsurgència llatinoamericanes finançades pels Estats Units. Aquesta col·laboració va trencar-se el desembre de 1989 quan el president George H. W. Bush va ordenar la invasió de Panamà, en una acció en què hi van participar més de 24.000 soldats. L’operació, que es va cobrar milers de morts de civils i militars, va causar el desmantellament de les forces militars panamenyes, el caos econòmic i social al país i, finalment, la detenció de Noriega.
Durant la invasió, Noriega va fugir de forma desesperada per mirar d’escapar dels americans. Va provar diferents opcions i finalment va refugiar-se a la Nunciatura Apostòlica de la Ciutat de Panamà. Davant la impossibilitat de poder franquejar els murs d’aquesta seu vaticana, les forces americanes van optar per rodejar l’edifici i forçar la rendició del dictador fent servir una arma secreta: rock dur a tot drap. Els soldats americans van instal·lar uns potents altaveus als vehicles militars des dels quals van fer sonar sense parar durant tres dies seguits Highway to Hell d’AC/DC. Noriega era un gran amant de l’òpera, i per ell haver de soportar aquella música dels germans Young i Bon Scott gairebé sense interrupció i a un volum eixordidor va ser una autèntica tortura. Tant, que finalment va acabar rendint-se i entregant-se a les forces americanes. Highway to Hell era la cançó que havia donat nom al sisè àlbum d’estudi de la banda australiana formada a principis dels setanta. El van publicar l’estiu de 1979 i va ser el darrer que va gravar Bon Scott, que va morir per una intoxicació etíl·lica sis mesos després del llançament del disc. Quan deu anys més tard, es va convertir en la cançó que va aconseguir acabar amb la paciència de Noriega acorralat dins l’ambaixada vaticana a Panamà, el nou vocalista de la banda, Brian Johnson va declarar: “crec que després d’això el Papa mai ens trucarà per a que hi anem a tocar”....
