BY DEGREES
Mark Erelli, Sheryl Crow, Rosanne Cash, Josh Ritter, Anaïs Mitchell & Lori McKenna
Mor Charlton Heston (2008)
El 2019 més 38.000 persones van morir als Estats Units per armes de foc. D’aquestes, gairebé 15.000 van ser víctimes d’homicidis, assassinats, trets intencionats i d’ús defensiu. Tot i que no existeix un cens nacional oficial, es calcula que en tot el país hi ha més de 310 milions d’armes de foc en mans de civils, una ratio altíssima per un país d’una nació de 327 milions de persones. De fet, s’estima que 4 de cada 10 americans tenen una pistola o viuen en una casa amb armes de foc. La facilitat per comprar-ne i les diferents lleis estatals que permeten portar-les, en alguns casos fins i tot de manera visible, és un dels assumptes més polèmics del país. I en el centre del debat entre detractors i defensors del tema hi ha l’Associació Nacional del Rifle (NRA, en les seves sigles en anglès). Amb gairebé 150 anys d’història i més de 5 milions de socis, és l’organització que aglutina el major nombre de ciutadans a favor del dret a tenir armes, tant per a defensa personal com per a activitats recreatives.
Entre 1998 i 2003 la NRA va estar presidida per l’actor Charlton Heston, que al llarg de la seva vida va ser un ferm defensor de la lliure possessió d’armes. Al final del seu mandat, Heston va ser el centre d’una forta polèmica arran de les seves declaracions sobre la massacre que va causar 15 víctimes mortals en un institut de Colorado. Ho va fer en una entrevista recollida a Bowling for Columbine, el documental sobre les armes als Estats Units que va dirigir Michael Moore el 2002. Un any més tard, la imatge de l’actor brandant un Winchester del 1856 proclamant “només me’l trauran de les meves mans fredes i mortes” en el seu acte de comiat al capdavant de la NRA va donar la volta al món. Feia pocs mesos que havia anunciat que patia una demència generativa que l’obligava a retirar-se de la vida pública i al cap de cinc anys va morir a la seva residència de Beverly Hills.
Malauradament, casos com el de Columbine s’han continuat produint en diferents punts de la geografia nord-americana, deixant més de 200 morts a causa de tirotejos en centres educatius en les dues últimes dècades. El març del 2018, just després d’un d’aquests tràgics episodis en un institut de Florida, es va organitzar a Washington una manifestació multitudinària d’estudiants que, amb el lema March Our Lives (Marxa per les nostres vides) reclamava una política estricta de control d’armes.
Inspirat per aquesta mobilització, el cantant i compositor Mark Erelli va recuperar una cançó que havia escrit feia un parell d’anys sobre el cost emocional de conviure, tant a nivell personal com col·lectiu en un país ple de civils armats. El tema es titulava ‘By Degrees’ i per a aquest rellançament va decidir fer-ne una versió coral amb la participació de destacades figures de folk i americana. Sheryl Crow, Lori McKenna, Roseanne Cash, Anaïs Mitchell i Josh Ritter van posar la veu a aquest tema que es va editar en col·laboració amb l’organització Giffords: Courage to Fight Gun Violence. Aquesta entitat per a la prevenció de la violència amb armes de foc va ser creada per la política demòcrata i membre de la Cambra de Representants dels Estats Units, Gabby Giffords que el gener de 2011 va quedar ferida de gravetat en un tiroteig en què van morir 6 persones. Tots els ingressos recaptats amb aquest tema es van dedicar al finançament de projectes d’aquesta organització centrats en el desenvolupament de propostes que ajudin a canviar la cultura nord-americana de les armes.