Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

MERCEDES BENZ
Janis Joplin

Neix el diplomàtic austríac Emil Jellinek (1853)

Emil Jellinek va ser un membre del cos diplomàtic austríac que va tenir dues grans passions: la seva filla Mercedes i les carreres de cotxes. Era tal la devoció que sentia per totes dues que l’any 1900 va encarregar a l’empresa Daimler Motoren Gesellschaft que li fabriquessin una flota de 36 vehicles amb una única condició: que els models es bategessin com Daimler-Mercedes. Al cap de pocs anys, el nom de Mercedes va agafar tanta força en l’emergent sector de l’automòbil que, quan el 1926 Daimler i Benz van signar l’acord que els convertiria en una de les empreses més potents del sector, van decidir que Mercedes-Benz seria el nom amb què comercialitzarien els seus models. Gairebé mig segle més tard, va ser precisament aquesta marca la que Janis Joplin va triar com a protagonista d’una de les seves cançons més especials. La va escriure amb la idea de fer una crítica social sobre el consumisme i la va presentar als músics de la seva banda en un dels darrers dies de gravació de l’àlbum Pearl.

Era el primer d’octubre de 1970 i la cantant texana havia estat tot l’estiu al Sunset Sound Recorders de Los Angeles enregistrant amb els Full Tilt Boogie Band el que seria el seu quart treball d’estudi. El disc estava pràcticament enllestit. Només faltava alguna línia de veu i una versió de ‘Happy Trails’ que Janis Joplin pensava regalar a John Lennon pel seu trentè aniversari. Quan van acabar amb la feina que tenien prevista per aquella jornada, ella va acostar-se al micròfon i va demanar al productor que posés una nova cinta d’enregistrament. Tot seguit, i amb la gravació ja en marxa, va anunciar que tenia un nou tema per afegir: “I’d like to do a song of great social and poetical import. It goes like this…” (M’agradaria fer una cançó de gran importància social i poètica. Fa així….”) I un parell de segons més tard, amb la seva veu trencada i d’una sola tirada, va cantar ‘Mercedes Benz’.

Durant els dos dies següents van estar repassant els temes que ja tenien gravats. I el 3 d’octubre van sortir de l’estudi amb la idea de fer l’endemà el parell de coses que quedaven per tancar: posar la veu a ‘Buried Alive in the Blues’ i enregistrar la música de ‘Mercedes Benz’. Però res d’això va ser possible. Aquella mateixa nit, Janis Joplin va quedar atrapada per una sobredosi d’heroïna a l’habitació del Landmark Motor Hotel on s’allotjava, afegint-se així al malaguanyat i maleït Club dels 27.

L’àlbum es va acabar com es va poder i tres mesos més tard, el gener de 1971, es va editar a títol pòstum. La gravació que Joplin havia fet de ‘Mercedes Benz’ es va incloure com una cançó cantada a cappella que acaba amb una espontània riallada de Janis Joplin precedida d’un premonitori: ‘that’s it‘ (això és tot).

BY DEGREES Previous Post
NEVER GONNA GIVE YOU UP Next Post