Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

BREATHE
U2

Es publica ‘Ulisses’ de James Joyce (1922)

Breatheés el penúltim tema de No Line On The Horizon, un dels discs més aclamats d’U2. Publicat el febrer de 2009 és el 12è treball del grup irlandès i el primer que la formació presentava des que el 2004 llancés How To Dismantle An Atomic Bomb.

La banda va treballar en una primera versió de ‘Breathe’ amb els productors Brian Eno i Daniel Lanois, però el resultat no els va acabar de convèncer i van decidir refer-la del tot. La nova cançó va patir llargues sessions de mescles durant les jornades de gravació del disc. I la lletra no va escapar-se d’aquest procés de construcció i deconstrucció constant. Bono va escriure dos blocs de versos per a la música del tema: el primer era sobre Nelson Mandela; el segon -i que és el que finalment van triar- tenia un rerefons més surrealista i personal.

El líder dels U2 va crear diferents personatges a qui atribuïa el rol de narrador de les històries que estava construint. Cadascun d’ells tenia unes característiques pròpies que condicionaven el desenllaç final del relat que recollia a cada cançó. El de ‘Breathe’ és un dels protagonistes d’aquestes històries que finalment troba la redempció, expressada en aquest “I can breathe now” (ara ja puc respirar) que es repeteix a la tornada del tema.

Aquest plantejament literari utilitzat per Bono en la construcció de la lletra no és l’única referència novel·lística que conté el ‘Breathe’. N’hi ha una altra just al començament de la peça: una al·lusió explícita a un dels títols cabdals de la literatura i que és obra d’un autor irlandès: Ulises, de James Joyce. I és que el primer vers de la cançó arrenca amb una data, el 16 de juny, que és el dia que a Dublin se celebra el Bloomsday, un esdeveniment anual organitzat en honor a Leopold Bloom, protagonista del llibre de Joyce.

 Español

DON'T YOU KNOW Previous Post
AMERICAN PIE Next Post