A HARD RAIN’S A-GONNA FALL
Bob Dylan
Esclata la Crisi dels Míssils de Cuba (1962)
El 14 d’octubre de 1962 els analistes de la CIA van mostrar al president John F. Kennedy unes fotografies captades per un dels seus avions espia que demostraven la presència de míssils nuclears soviètics d’abast mitjà a l’illa de Cuba. La proximitat d’aquell armament a tot just 200 quilòmetres de territori americà va posar en alerta tot el govern dels Estats Units i originava un dels moments més crítics de la Guerra Freda: la Crisi dels míssils de Cuba. Durant dues intenses setmanes milions de persones de tot el món van estar pendents d’aquell conflicte, espantades davant la possibilitat que acabés desencadenant la temuda guerra nuclear amb què amenaçaven les dues superpotències des de feia dècades.
Els moments de tensió que es van viure aquells dies van tenir una forta incidència en la població americana, aterrida per les devastadores conseqüències que podria tenir ser objecte d’una pluja radioactiva fruit d’un atac nuclear. I aquesta por col·lectiva va quedar reflectida en diferents creacions artístiques de l’època. La cançó A Hard Rain’s a-Gonna Fall de Bob Dylan n’és una d’elles. El cantautor de Minesota la va enregistrar a principis de desembre, just quan feia poc més d’un mes que la crisi s’havia resolt i la va convertir en un dels temes de The Freewheelin’ Bob Dylan, el seu segon treball d’estudi i el primer on presentava temes propis.
Considerada com una de les millors cançons de protesta escrites per Dylan, aquest tema de més de 7 minuts de durada està concebut com una conversa entre un pare i els seus fills. El progenitor els pregunta què veuen i aquests li responen amb descripcions d’imatges apocalíptiques, moltes de les quals remeten a un escenari sorgit d’una devastació nuclear. De caràcter marcadament antibel·licista, A Hard Rain’s a-Gonna Fall forma part, juntament amb Blowin’ in the Wind i Masters of War, d’una mena de tríada temàtica inclosa en aquest disc. I és que totes tres cançons són peces independents però comparteixen un mateix propòsit: reflectir l’ànim de protesta de Dylan contra certs aspectes socials i polítics del seu país.
Segons el mateix Dylan va explicar quan va llançar el tema a principis de 1963, A Hard Rain’s a-Gonna Fall estava concebuda com una peça on cada vers constituïa el començament d’una cançó en si mateixa. Però com que va pensar que no tindria prou temps per escriure-les totes, finalment va decidir posar-les totes juntes en una mateixa composició.
Al llarg de més de mig segle, el tema ha estat versionat en més de 30 ocasions per diferents artistes d’estils tan diversos com Joan Baez, Bryan Ferry, Eddie Brickel & The New Bohemians i s’ha convertit en un clàssic del repertori del seu autor. El 2016, quan l’obra creativa de Bob Dylan va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Literatura, la cançó va tenir un nou moment de protagonisme. Dylan s’havia excusat davant l’Acadèmia sueca al·legant que la data de la cerimònia d’entrega ja tenia altres compromisos, així que va ser la seva amiga Patti Smith l’encarregada de recollir el guardó en nom seu. Els organitzadors de l’acte van demanar també a Smith que interpretés una cançó en directe i, en honor al premiat absent, la cantant de Chicago va triar A Hard Rain’s a-Gonna Fall. La solemne posada en escena i l’emoció del moment però va fer que els nervis la traïssin i s’oblidés de part de la lletra, en un parell de lapsus que la van obligar a detenir l’actuació abans de poder continuar cantant les llargues estrofes del tema amb la veu trencada davant l’atenta mirada del públic assistent.