El 30 de gener de 1972 és un dels dies més foscos de la història del conflicte d’Irlanda del Nord. Aquell diumenge a la tarda el NICRA, una associació pels drets civils de la minoria catòlica, havia convocat a Derry una manifestació en contra de la llei que permetia l’empresonament sense judici dels sospitosos de pertànyer a l’IRA i que s’havia aprovat l’agost de 1971. 

La marxa va aplegar més de 15.000 persones i es va iniciar de forma totalment pacífica. Les autoritats britàniques havien denegat expressament als convocants el permís per sortir dels barris catòlics, una zona que es coneixia com Free Derry i que estava tancada per barricades. A més, hi havia la prohibició genèrica de celebrar manifestacions públiques que havia prorrogat el govern nord-irlandès pocs dies abans. En qualsevol cas, els organitzadors van decidir renunciar a abandonar l’àrea del Bogside per no desafiar els soldats que rodejaven la zona. I és que des de Londres s’havia enviat un regiment de paracaigudistes de l’exèrcit per a l’ocasió.

No obstant això, enmig de la marxa un petit grup de manifestants aïllat del nucli principal va començar a llançar pedres contra una de les barricades. La primera resposta dels soldats va arribar amb atacs de gas, bales de goma i aigua a pressió, però en pocs minuts l’escalada es va intensificar i les tropes britàniques van obrir foc de forma indiscriminada, deixant un total de 14 víctimes mortals i una trentena de ferits de bala. Cap d’ells duia cap arma en el moment de ser abatut.

Aquest tràgic episodi va passar a la història com el Bloody Sunday i el 1983 la banda irlandesa U2 va decidir recordar-lo en una de les cançons del seu àlbum War. Bono ha defensat sempre que Sunday Bloody Sunday no és una cançó de posicionament polític en el conflicte irlandès, sinó que expressa el dolor, la ràbia i l’horror per les morts d’aquella jornada. En el videoclip, gravat en un històric amfiteatre construït en una pedrera abandonada de Colorado, hi ha un moment en què el líder de la banda abraça una bandera blanca, en un gest que més tard explicaria que més que una rendició davant la violència, simbolitzava el trencament d’una llança a favor de la pau.

I així la va presentar el líder dels U2 el 8 de novembre de 1987: com una cançó de pau. Va ser en un recital de la banda a Denver. Feia poques hores, l’IRA havia detonat una bomba a la ciutat nord-irlandesa d’Enniskillen en l’homenatge que es feia als caiguts de la Primera i la Segona Guerra Mundial. Hi van morir deu civils i un policia. Enmig de la interpretació de Sunday Bloody Sunday, un Bono visiblement commogut va fer un discurs a favor de la pau i condemnant l’atemptat, que posteriorment quedaria enregistrat en el documental Rattle and Hum.

La massacre de l’IRA d’aquell dia, que també era diumenge, va generar crítiques a tots els nivells polítics i civils, dins i fora d’Irlanda. I pocs anys més tard acabaria convertint-se en la clau que obriria la porta al tan esperat procés de pau.