Radio Futura és un dels grups icònics del panorama musical espanyol dels anys vuitanta. L’estiu de 1987, aquesta banda va publicar el seu quart disc d’estudi, La canción de Juan Perro, un treball que sovint s’ha considerat com a clau en la concepció i el naixement del rock llatí.

El títol de l’àlbum va sorgir arran d’una conversa entre Santiago Auserón, líder de la formació, i Ricardo Teixidó, bateria dels Danza Invisible. Auserón ha explicat que estant una nit de festa a La Coruña Teixidó li va dir que era un ‘Juan Perro’, per referir-se a que era un ningú, que ni casa tenia. I al líder dels Radio Futura li va agradar tant la imatge literària de l’expressió que la va fer servir per posar nom a aquest disc. Anys més tard, després de la dissolució del grup, Auserón va recuperar-la com a nom artístic per a continuar la seva carrera en solitari.

Entre els temes que van triomfar de La Canción de Juan Perro destaca Annabel Lee, una peça que és fruit de l’exercici de musicalització d’un poema escrit per Edgar Allan Poe a mitjans del S.XIX. L’autor està reconegut com un dels mestres universals del relat curt i com a un dels grans exponents dels contes de terror i la novel·la gòtica. És precisament a aquest darrer gènere al que pertany Annabel Lee, el darrer poema que va escriure l’autor,i que explora la temàtica de la mort a través de l’amor entre el narrador i la seva estimada. Un amor que perdura al llarg dels anys, fins i tot quan ella ja és morta.

Per al videoclip de la cançó que Radio Futura va fer d’aquesta història d’Allan Poe es va triar una ambientació decimonònica i d’estètica gòtica. Santiago Auserón representava el noble que recorda a la seva estimada i Luís Auserón i Enrique Sierra, els altres dos membres de la banda, apareixen caracteritzats com els àngels del cel i els dimonis del mar que es mencionen al poema. Aquesta peça es va estrenar a La Bola de Cristal, un programa de Televisión Española que va ser tot un referent de l’època.