DON’T LET THE SUN GO DOWN ON ME
Elton John & George Michael
S'inaugura el Teatro Real de Madrid (1850)
Situat al bell mig de la Plaza de Oriente, el Teatro Real és un dels auditoris de referència de la capital espanyola. Es va començar a construir el 1818 i des de la seva inauguració, tres dècades més tard, es va mantenir de forma ininterrompuda com a teatre d’òpera fins el 1925, en que va haver de tancar per problemes estructurals a l’edifici. El 1966 va tornar a obrir les seves portes com a sala de concerts simfònics, una activitat que va acollir fins el 1988, data en què es van començar les obres de remodelació que l’octubre de 1997 el tornarien a convertir en el coliseu operístic que és avui dia.
Consolidat com un dels marcs escènics referents a Europa, a banda de la seva programació regular de temporada, en els darrers vint anys el Teatro Real s’ha anat obrint també a altres gèneres. Va començar als noranta, acollint puntualment concerts de diferents artistes i va consolidar aquesta vessant l’estiu de 2015 quan es va convertir en escenari d’un festival de música pop, rock i flamenc, l’Universal Music Festival. Per a la seva primera edició, i que suposava l’estrena d’un espai tan emblemàtic com el Teatro Real en un circuit musical d’aquestes característiques, els organitzadors van apostar per un cap de cartell infal·lible: Elton John.
El concert del músic britànic va ser l’encarregat d’inaugurar el festival amb el concert que tancava el tram europeu de la gira Sir Elton John and his band i que commemorava el 40è aniversari de Goodbye yellow brick road, el seu àlbum més venut. Al llarg de més de dues hores, el públic madrileny va poder gaudir d’un repertori format per tots els clàssics que han acompanyat Elton John al llarg de la seva prolífica carrera. Un dels moments més emotius del concert va ser la interpretació que va fer de Don’t Let the Sun Down on Me i que va dedicar al fill del cèlebre periodista britànic David Frost, mort aquell mateix dia.
Com la majoria de les cançons d’Elton John, aquest és un tema fruit del treball a quatre mans fet entre ell i el seu inseparable lletrista Bernie Taupin. En la música del primer hi ha una clara influència dels Beach Boys, una de les bandes on Elton John reconeix que ha trobat inspiració en el so, les harmonies i les estructures de les seves composicions. En aquesta ocasió a més, el músic britànic va comptar amb la participació de dos dels seus membres, Carl Wilson i Bruce Johnston, que durant la gravació del tema van fer part dels cors juntament amb Toni Tennille de Captain & Tennille. A l’hora de crear-ne els versos, Taupin va explicar que volia escriure sobre alguna cosa gran i poderosa al voltant dels sentiments però amb el repte d’evitar les expressions habituals i pomposes, una fórmula que va trobar en la referència metafòrica de la foscor que es cerneix sobre algú quan és abandonat sense entendre per què.
Elton John va enregistrar Don’t Let the Sun Down on Me el 1974 i ben aviat es va convertir en el gran hit de Caribou, el seu vuitè treball d’estudi. Amb aquest àlbum el músic britànic aconseguia per quarta vegada ser número u als Estats Units, una fita que no havia assolit al Regne Units, on només ho havia assolit tres vegades. Però aquest tema tindria una segona i rellevant vida dues dècades més tard gràcies a la interpretació en format duo que va gravar amb George Michael en 1991. Es van estrenar com a parella d’escenari amb aquest tema en 1985 en el concert solidari Live Aid celebrat a Wembley per recaptar fons per pal·liar la fam a l’Àfrica i l’èxit aconseguit amb la bona química entre els dos artistes els va animar a repetir l’experiència de cantar plegats Don’t Let the Sun Down on Me en un concert celebrat al mateix estadi i en el qual Elton John era un convidat sorpresa de George Michael. L’enregistrament d’aquesta actuació a dues veus es va publicar a l’any següent i es va convertir en un autèntic èxit que va arribar a ser número u al Regne Unit i al Billboard Hot 100 americà, sent l’única cançó de l’era moderna gravada en exterior que ha assolit aquesta posició.