JUMP

Van Halen

Dia Mundial de la prevenció del suïcidi

Un vespre de 1983, mentre David Lee Roth estava mirant les notícies, des dels estudis van connectar amb una unitat mòbil que era davant d’un edifici on un home amenaçava amb llançar-se des de la finestra d’un pis força alt. Per pantalla es veien càmeres, policies, bombers i un gran nombre de curiosos que s’havien concentrat al lloc dels fets intentant convèncer-lo perquè no saltés. En aquell precís instant, i sense voler-li cap mal al protagonista d’aquella escena, el músic va pensar què passaria si tota aquella gent en comptes de demanar a l’home que no fes el pas, l’esperonés a saltar. I a partir d’aquell pensament tan políticament incorrecte, va activar el seu mecanisme creatiu per començar a escriure els versos del que es convertiria en una de les cançons més emblemàtiques de Van Halen. La va titular Jump (salta) i, tot i que evidentment no pretenia empènyer a ningú a cometre suïcidi, aquell imperatiu monosíl·lab sí que trencava amb el que es podia esperar d’una situació com aquella.

Convençut del potencial d’aquella lletra, la va compartir amb la resta de la banda decidit a que d’aquella proposta en sortís un bon tema. Calia trobar-li una bona música que li anés bé i, de fet, ja gairebé la tenien. Era una melodia que havia compost Eddie Van Halen feia uns anys i que no havien arribat a fer servir. L’estructura quadrava a la perfecció amb la mètrica, així que David Lee Roth va acabar d’ajustar el text i va proposar als altres tres membres del grup de gravar-la. Els germans Eddie i Alex Van Halen i Mark Stone van accedir-hi, però les tensions que van sorgir a l’estudi a l’hora de tancar els detalls finals del tema acabarien desembocant en la dissolució de la banda.

Roth volia que Jump tingués el so de rock dur característic del grup. En canvi Eddie Van Halen volia evolucionar-lo introduint-hi algun sintetitzador, una proposta que el vocalista es negava a acceptar argumentant que perjudicaria el resultat final i la imatge del grup. Després de moltes discusions, finalment el guitarrista va acabar imposant el seu criteri, un fet que al cantant no va encaixar gens bé. Tot i així, amb el temps no va tenir més remei que reconèixer que aquella intro de so electrònic havia estat tot un encert, ja que el tema es va convertir en un èxit sense precedents. Paradoxalment però, Jump va suposar l’inici del fi de Van Halen. La relació entre els germans Van Halen i David Lee Roth cada cop era més difícil i l’abril de 1985, quan la banda es trobava en el punt més àlgid del seu triomf comercial, la tensió personal i artística entre els músics es va convertir en insuportable i el cantant va abandonar el grup.

La banda va continuar la seva carrera amb un nou vocalista però tota la crítica musical coincideix en què l’etapa de David Lee Roth va ser la més rellevant de Van Halen i la que va influir en moltes de les bandes que van sorgir aquella dècada. Amb el pas dels anys, Jump s’ha consolidat com un dels temes icònics de la història del rock. Un himne reconeixible per a diverses generacions des de la primera nota que, al marge de l’episodi tràgic que la va inspirar, ha esdevingut el símbol d’un triomf.