WALK ON THE WILD SIDE
Lou Reed
Neix l'actriu Barbara Stanwyck (1907)
L’hivern de 1962 Barbara Stanwyck assumia el repte d’interpretar a la primera lesbiana declarada de la història del cinema. Ho feia a Walk on the Wild Side (La gata negra en la seva versió en espanyol), una comèdia dramàtica dirigida per Edward Dmytryk i on l’actriu de Brooklyn es posava en la pell de la Madame d’un burdell que manté relacions amb la favorita de la seva clientela. L’orientació sexual d’aquest personatge així com el tractament que la pel·lícula fa del món de la prostitució va envoltar l’estrena d’aquest film de polèmica i escàndol entre un públic que no estava acostumat a que s’abordessin de forma tan directe qüestions com l’homosexualitat femenina o l’ambient de corrupció i degradació d’un prostíbul.
Just una dècada més tard, Lou Reed va recuperar el títol d’aquesta cinta i la connotació ‘walk on the wild side’ aquest ja havia desenvolupat com a expressió popular per referir-se al fet d’endinsar-se en ambients freqüentats per personatges extremats, fins i tot sòrdids, que no encaixen en els patrons estàndards per a una de les seves cançons més celebrades. Era l’any 1972 i el músic feia dos anys que havia deixat el projecte de The Velvet Underground per iniciar la seva carrera com a solista. El primer disc que va gravar amb versions alternatives de cançons interpretades amb la seva antiga banda havia estat un fracàs però Reed, en comptes de llençar la tovallola, preparava un nou treball amb David Bowie com a productor que va titular Transformer. Walk on the Wild Side va ser el el senzill més exitós d’aquest àlbum i segurament de tota la carrera del músic en solitari.
Escrita en primera persona, Walk on the Wild Side relata la història de les trobades que l’autor hauria tingut amb diferents persones al Nova York dels anys seixanta. Transexuals, proxenetes, prostitutes i tota una col·lecció de personatges que s’identifiquen amb algunes de les estrelles de La Fàbrica Warhol protagonitzen els versos que Reed va escriure per a aquest tema en un homenatge irònic i molt gràfic a aquest col·lectiu d’estrelles de la contracultura que es va desenvolupar a la ciutat durant aquells anys. Concretament, Reed fa referència a Holly Woodlawn, Candy Darlin, Joe Dallesandro, Joe Campbell i Jackie Curtis, presentant-los amb les seves peculiaritats a mida que va avançant per la cançó com si se’ls anés trobant a mida que recorre els carrers novaiorquesos.
Reed presenta tots aquests extravagants personatges amb pretensions artístiques en el seu ambient i destacant les seves excentricitats i addiccions des d’una vessant irònica.La lletra abordava temes que eren força tabú encara a la dècada dels setanta, però segurament a la censura li van passar per alt les múltiples al·lusions eròtiques que s’amagaven entre els versos de Walk on the Wild Side i la qual cosa va afavorir que, tot i la temàtica, el tema tingués una bona cobertura des de les emissores de ràdio des del primer moment del seu llançament.