ELOÍSE

Tino Casal

S'inaugura Pacha Eivissa (1973)

L’estiu de 1967 l’empresari Ricardo Urgell fundava a Sitges la mítica discoteca Pacha. Gràcies al desenvolupament turístic que la zona mediterrània va viure a cavall entre la dècada dels seixanta i els setanta, el local va anar guanyant fama i clientela. Però no va ser fins el juliol de 1973, que va inaugurar la discoteca d’Eivissa que va guanyar el renom internacional que encara avui manté el segell de les dobles cireres i que pengen a la porta d’una vintena de locals d’arreu del món. Un d’aquests va ser Pacha València, una discoteca que durant anys ha estat una referència a la ciutat i que el gener de 2012 es va veure obligada tancar les portes per problemes econòmics.

Va ser precisament en aquesta sala de ball on l’estiu de 1985 es va produir un petit accident que donaria lloc a la creació d’un clàssic del panorama espanyol d’aquella dècada: Eloise. Després de l’èxit que havia tingut amb temes com Embrujada o Pánico en el Edén, Tino Casal va iniciar una gira per diferents ciutats espanyoles que el va dur fins a la capital del Túria. La mala sort però va fer que durant l’actuació caigués de l’escenari i es fes un esquinç. 

Els metges li van aconsellar aturar els concerts però ell no els va fer cas i va decidir seguir durant dos mesos, pal·liant el dolor automedicant-se amb antiinflamatoris i analgèsics fins que va haver de ser hospitalitzat a causa d’una necrosis. Casal va estar molt greu i durant uns mesos va retirar-se a la seva casa d’Oviedo, prostrat en una cadira de rodes. El seu productor el visitava sovint i mirava d’animar-lo fent plans per la seva tornada. I en una d’aquelles sessions va ser quan se’ls va acudir la idea de gravar Eloise.

Casal era un gran admirador d’aquest tema que havia gravat el britànic Barry Ryan el 1968 i fer-ne una versió va ser una proposta molt engrescadora per al músic en aquell moment de desànim. Era tot un repte, perquè per fer l’adaptació de la cançó necessitaven una orquestra simfònica. Però els bons contactes de Casal i el seu productor van fer que aconseguissin convèncer a la discogràfica per tancar un acord per tirar el projecte endavant. Uns mesos més tard, Tino Casal entrava als estudis Abbey Road de Londres acompanyat de noranta músics per gravar el seu Eloise. El tema es va incloure a l’àlbum Lágrimas de cocodrilo, un treball que es va convertir en el segon més venut a Espanya el 1988 i que va rellançar la figura de Casal en el panorama musical.

La recuperació de la carrera del cantant però no va poder allargar-se gaire més, ja que el 22 de setembre de 1991 va morir en un accident de trànsit a prop de Madrid. Al seu funeral, celebrat a Tudela, hi van assistir músics de la talla de David Bowie, George Michael o Boy George.