JOHNNY B. GOODE

Chuck Berry

Neix l'actor Michael J. Fox (1961)

Hi ha temes que no necessiten presentació i aquest és un d’ells. Pels seus primers acords, el riff de guitarra i el mític “go, Johnny go” el coneixereu. És Johnny B. Goode, un tema que ocupa un lloc indiscutible en l’imaginari col·lectiu musical del S.XX. 

El va escriure Chuck Berry el 1958 inspirant-se en Johnnie Johnson, el pianista que li va donar la seva primera gran oportunitat musical la nit de cap d’any de 1952. Johnson, que en aquell temps liderava un trio que triomfava a locals d’Illinois i Missouri, es va quedar sense saxofonista per al concert i, buscant un guitarrista que el pogués substituir, va decidir confiar aquest rol a un jove Berry que tot just començava a cantar en solitari en alguns bars versionant temes d’altres artistes. L’actuació va anar molt bé i poc a poc les col·laboracions entre tots dos van anar intensificant-se, fins que al final el guitarrista va acabar posant-se al capdavant de la banda. 

Durant aquell període, Chuck Berry i Johnnie Johnson van començar a compondre plegats alguns temes del que més endavant es batejaria com rock & roll. El pianista tenia alguns problemes amb l’alcohol i expliquen que Berry, per incitar-lo a espaiar els glops entre cançó i cançó, solia dir-li “Johnnie, be good” (Johnnie, sigues bo). La frase es va acabar convertint en un joc de paraules que finalment va acabar per batejar el protagonista de la cançó Johnny B. Goode.

Però tot i que per a escriure el tema es va inspirar en Johnnie Johnson, Berry va reconèixer que a la lletra hi va incloure algunes referències autobiogràfiques. I és que a més de suggerir amb el nom del personatge que el músic de la cançó és bo (“be good”) es produeix la circumstància que el guitarrista va nèixer a l’avinguda Goode 2520 de la ciutat de Saint Louis. La lletra parla d’un jove que vol convertir-se en una estrella dels escenaris. Inicialment, citava un “coloured boy” (noi de color) però per a que el tema pogués entrar a les ràdios americanes, va canviar-lo per un “country boy” (noi de poble). Pel que fa a la música, va agafar com a referència l’obertura d’un tema de 1946 de Louis Jordan titulat Ain’t That Just Like a Woman. Al llarg de la seva carrera, Chuck Berry va escriure fins a una dotzena de cançons on Johnny B. Goode hi apareixia com a protagonista fictici.

Des del moment del seu llançament, Johnny B. Goode va ser tot un èxit a les llistes americanes i s’ha mantingut al llarg del temps com una de les cançons clau de la història del rock. Ha estat inclosa al Saló de la Fama del Rock, i en el concert d’inauguració de la seva seu que el 1995 Berry la va interpretar acompanyat de Bruce Springsteen i la E Street Band en una actuació on el guitarrista va demostrar estar totalment en forma als seus setanta anys. La cançó ha estat versionada en nombroses ocasions i s’ha inclòs també en diferents sèries de televisió i pel·lícules. La més icònica segurament és la seva aparició el 1985 a Back to the Future (Retorn al futur en la seva adaptació al català). En una escena molt recordada, Marty McFly, el personatge que interpreta l’actor Michael J. Fox, la toca al Ball de l’Encantament Sota el Mar. L’escena està ambientada el novembre de 1955, tres anys abans que es compongués el tema, i en un moment de l’actuació un dels membres de la banda anomenat Marvin Berry truca al seu cosí Chuck per dir-li emocionat que acaba de trobar per a ell el so que feia temps que buscava. D’aquesta manera, gràcies al cinema, Johnny B. Goode ha estat capaç no només de perdurar al llarg dels anys, sinó també d’alterar el transcurs cronològic del temps.