GLORY DAYS
Bruce Springsteen
Es juga el primer partit oficial de beisbol (1846)
Les cançons de Bruce Springsteen solen ser un retrat molt personal de vida americana i les seves lletres evoquen històries de joventut que viatgen en un entorn de cotxes, autopistes i imatges industrials. En el cas de Glory Days, The Boss recorre a tots aquests elements per cantar sobre el retrobament casual amb un vell amic de l’institut que ja en aquella època destacava com a jugador de beisbol, un dels esports rei dels Estats Units.
A principis dels anys seixanta, Bruce Springsteen i Joe DePugh van ser companys de classe a l’escola de secundària St. Rose of Lima de Freehold, la ciutat de l’estat de Nova Jersey on tots dos van créixer. Durant un parell d’anys van jugar plegats a la lliga infantil i juvenil Babe Ruth i es van fer bons amics. Però poc a poc van anar agafant camins diferents quan Springsteen va començar a interessar-se per la música i va abandonar el beisbol. Des que havia vist actuar Elvis Presley al programa de televisió The Ed Sullivan Show, va saber que volia entrar en aquest món. Així que amb 13 anys va comprar-se la seva primera guitarra per 18 dòlars i va començar a dedicar-li hores per aprendre a fer-la sonar. Mentrestat, DePugh seguia focalitzat en l’esport, entrenant i jugant cada cop més i fent proves per a equips d’altres categories. Aquesta diversitat d’interessos van fer que s’anessin distanciant que amb el temps els dos amics perdessin el contacte.
Però l’estiu de 1973 l’atzar va voler que es tornessin a trobar de casualitat. DePugh era a punt d’entrar en un bar de la població veïna de Neptune just quan Springsteen es disposava a sortir-ne. Només creuar-se, ràpidament es van reconèixer i tots dos van decidir aprofitar aquell retrobament per fer unes cerveses plegats i recordar vells temps fins que els van tancar el local. Una dècada més tard, Springsteen recuperaria aquell moment i l’immortalitzaria a Glory Days, una de les cançons que va incloure el 1984 a Born in the USA. Amb el llançament del tema es va especular sobre que DePugh fos el protagonista de la lletra, però no va ser fins el 1997, durant l’acte de celebració del trentè aniversari de l’insitut St. Rose of Lima, que Springsteen va confirmar-ho. DePugh no va assistir a l’acte i no va poder agrair-li al seu amic la dedicatòria. Però ho va poder fer uns anys més tard, el 2005, un dia que tots dos van quedar per dinar i tornar a reviure, un cop més, els seus dies de glòria.