WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS
Joe Cocker
S'emet el darrer capítol de la sèrie de televisió 'The Wonder Years' (1993)
El 12 de maig de 1993, després d’estar sis temporades en antena i recollir tota mena de premis i reconeixements per part de la crítica, The Wonder Years (Aquellos maravillosos años en la seva versió en castellà) emetia el seu darrer capítol. Al llarg de 115 episodis, aquesta sèrie de televisió va abordar alguns dels problemes socials i dels fets històrics ocorreguts als Estats Units entre 1968 i 1973 a través de les vivències d’adolescència del seu protagonista, Kevin Arnold. I la versió de Joe Cocker de With a Little Help From My Friends que sonava com a tema d’obertura del programa ha quedat associada per sempre en el record de tots aquells que van seguir-lo.
La cançó va ser escrita per John Lennon i Paul McCartney a principis de 1967 i es va editar aquella mateixa primavera dins de l’àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band. Els dos autors van insistir que fos Ringo Starr qui la cantés. I malgrat les reticències inicials del bateria del grup al·legant que no se sentia prou segur per arribar a la nota alta del final del tema, així va ser com es va gravar. La lletra simula una conversa entre un cantant (part que interpreta Starr) i un grup de persones (i que són les frases que entonen McCartney, Lennon i Harrison). Inicialment s’havia de titular ‘Bad Finger Boogie’, fent referència al fet que Lennon va compondre’n la música sense poder fer servir el dit índex a causa d’una ferida, però finalment van optar per batejar-la com With a Little Help From My Friends. El tema va ser tot un èxit des del moment del seu llançament i es va col·locar fins a tres vegades com a número 1 als rankings del Regne Unit.
Al cap d’un any i mig però la cançó va tenir un nou ressorgiment gràcies a la versió que en va fer Joe Cocker. Amb la veu aspra que el caracteritzava i les grans dosis de sentiment que va posar en la seva interpretació, la bateria de B.J. Wilson de Procol Harum i unes línies de guitarra de Jimmy Page, el músic de Sheffield va fer una reestructuració radical de la peça original amb la que la va tornar a situar al capdamunt de les llistes musicals britàniques.
Però el gran salt de la seva versió va arribar l’agost de 1969 quan, sent un desconegut pel públic americà, va captivar les prop de 250.000 persones que omplien els camps de la granja Bethel de Woodstock. La seva actuació estava prevista per encetar el tercer dia del festival a les 8h del matí, però el músic va acabar pujant a l’escenari a les 14h. Ni el retard ni la tempesta elèctrica que es va desencadenar en aquell moment va ser un impediment per a que Joe Cocker entusiasmés al públic assistent i se’l acabés ficant a la butxaca amb el seu cover del tema dels Beatles com a darrera peça del seu repertori.