WHILE MY GUITAR GENTLY WEEPS
The Beatles
Mor el pensador xinès Confuci (479 a.C)
Confuci és un dels grans pensadors xinesos. Els seus textos estan recollits a Els Cinc Clàssics, una sèrie de doctrines recopilades en forma de llibres que guiaven als seus deixebles. Un d’aquests volums és l‘anomenat I Ching, una obra oracular que bàsicament estableix que tot el que succeeix a la vida està predestinat i que, per tant, passa amb una finalitat concreta.
George Harrison, que des de principis dels seixanta estava fascinat per tota la cultura provinent d’orient, va decidir encomanar-se a aquest relativisme i convertir-lo en punt de partida del seu procés creatiu. Va ser un dia de setembre de 1968 estant a casa de la seva mare a Warrington. Convençut que tal com apunta aquesta visió, les coincidències no existeixen sinó que tot està relacionat amb el moment en què es produeix, Harrison va decidir escriure una cançó sobre el primer que veiés a l’obrir un llibre. Es va acostar a la prestatgeria, va triar un títol a l’atzar i, tan bon punt la seva vista es va fixar en una pàgina qualsevol, el primer que va llegir va ser “gently weeps” (plora suaument). I a partir d’aquestes dues paraules, va escriure la lletra i va compondre la música de While My Guitar Gently Weeps.
Al cap de pocs dies, el músic es va plantar a casa el seu amic Eric Clapton i li va demanar que l’acompanyés a l’estudi 2 dels Abbey Road perquè volia que participés en l’enregistrament de la seva nova cançó. D’entrada, Clapton es va quedar molt sorprès, ja que sabia que als Beatles no els agradava gaire que cap altre músic toqués a les seves gravacions. Però Harrison va insistir en què aquella era una composició seva i que volia que ell hi toqués. Sorprenentment, la resta de la banda no s’hi va oposar. Així que Clapton va afinar la Gibson Les Paul que Harrison anomenava afectuosament Lucy i que li havia regalat feia un mes, i va fer un solo sobre una pista que John Lennon havia gravat el dia anterior.
La interpretació de Clapton va proporcionar a Harrison exactament el que buscava per a aquesta cançó. I és que la forma com va fer plorar i gemegar les cordes de la guitarra en el commovedor riff que va tocar, va dotar el tema de l’element emocional que el lligava amb el títol i donava sentit a tota la peça.
En el tribut que el 2004 diversos músics van fer a George Harrison tres anys després de la seva mort a causa d’un càncer de pulmó, Prince va sorprendre a tothom amb un solo apoteòsic en el tram final de While My Guitar Gently Weeps. Amb aquesta interpretació, i sota l’atenta mirada de Dhani Harrison que els va acompanyar en aquest tema, el músic de Minneapolis va emocionar tothom frasejant sobre la melodia que el Beatle havia compost mentre la seva guitarra plorava suaument.