WHAT A WONDERFUL WORLD
Louis Armstrong
Mor l'actor Robin Williams (2014)
Durant la Guerra de Vietnam, un locutor de ràdio de les Forces Aèries dels Estats Units va ser enviat a Saigon amb l’encàrrec d’entretenir els soldats desplegats a la zona. Es deia Adrian Cronauer i cada matí es posava davant el micròfon des d’on conduïa el programa Dawn Buster, arrencant amb un efusiu “Gooooood moooooorning Vietnaaaaaam!” que ben aviat es va fer famós entre les tropes. De fet, aquesta era una fòrmula que havia estat utilitzant anys abans a l’Illa de Creta on, en un altre espai radiofònic, va començar a saludar l’audiència d’aquesta manera però citant la Iraklion, que era l’estació aèria des d’on emetia.
Un cop acabada la guerra, en diverses ocasions se li va preguntar si creia que aquella expressió d’obertura del programa era oportuna en una situació de tensió bèl·lica com la que es vivia llavors al país del sud-est asiàtic. La resposta que Cronauer va donar en una entrevista al cap d’uns anys, deixava clar que darrera aquella dosi de motivació matinal hi havia també un missatge que qüestionava alguns aspectes d’aquella guerra: “Eren nois joves amb una calor horrible, travessant arrossars amb mosquits de la mida de camions, llevant-sangoneres, disparant, lluitant, assassinant i sent assassinats. Així que em vaig preguntar: ¿Vull fer això? Sí, ho faig, perquè si hi ha una certa dosi d’ironia allà, i s’adonen d’això, sabran el que estic dient”.
Dues dècades més tard, Barry Levinson va recuperar aquesta història i la va portar al cinema amb una pel·lícula que va titular amb la mítica salutació de Cronauer. La brillant interpretació de Robin Williams en el paper del locutor, li va valer el Globus d’Or al millor actor i la nominació en la mateixa categoria en l’edició dels Oscars de 1987. Good Morning Vietnam va ser el primer gran èxit de la carrera d’aquest actor nascut a Chicago el 1951 i que el 11 d’agost de 2014, a l’edat de 63 anys, va ser trobat penjat al dormitori de casa seva. I és que tot i els seus èxits professionals, Williams va tenir una vida personal marcada per les drogues i l’alcohol, unes addicions agreujades per la malaltia neurodegenerativa que se li va manifestar els darrers anys.
Però a banda marcar la trajectòria artística de Williams, Good Morning Vietnam va suposar també el rellançament mundial d’un dels temes inclosos a la seva banda sonora, farcida d’èxits musicals de dècades passades: What a Wonderful World. El van escriure el compositor George David Weiss i el productor Bob Thiele especialment per a que la cantés Louis Armstrong. I quan aquest la va gravar la tardor de 1967 va saber imprimir-hi el seu segell personal amb una interpretació d’un atractiu especial. No obstant això, el tema no va triomfar gens als Estats Units, on no va arribar a vendre ni 1.000 còpies i únicament va tenir repercussió al Regne Unit, on va aconseguir arribar a encapçalar les llistes de vendes el 1968.
En el moment de la seva composició, els dos autors van voler que el tema fos un antídot contra el tens clima polític i racial de l’Amèrica dels seixanta. Per fer-ho, van apostar per una lletra molt senzilla que descriu la delícia del cantant per les coses simples que veu en el seu dia a dia, mantenint un to optimista i esperançador vers el futur. I precisament aquesta intencionalitat va ser la que el 1987 li va voler donar Levinson quan va rescatar la cançó de l’oblit i la va incloure dins la banda sonora de Good Morning Vietnam. La presentació de What a Wonderful World feta des dels micròfons de l’emissora militar des d’on Robin Williams s’adreçava a les tropes s’ha convertit en tot un clàssic del cinema i ha quedat associat per sempre més a l’enèrgica salutació que va popularitzar Adrian Cronauer: “Gooooood Moooooorning Vietnaaaaaam!”