VINCENT
Don McLean
Van Gogh es dispara un tret mortal (1890)
L’obra de Vincent Van Gogh ha anat sempre lligada als problemes de salut mental que va patir durant tota la seva vida. Epilèpsia, esquizofrènia, psicopatia o transtorn bipolar van ser alguns dels diagnòstics que va rebre al llarg dels anys sense que els metges arribessin a posar-se d’acord respecte la malaltia exacta que l’afectava. L’agreujament d’aquests brots en els darrers anys de la seva vida va fer que decidís recluir-se de forma voluntària en diferents sanatoris. Però l’estiu de 1890 va caure en una profunda depressió i el 27 de juliol mentre passejava pel camp es va disparar al pit amb un revòlver. No va adonar-se que la ferida era mortal i al cap de dos dies moria en braços del seu estimat germà Theo. Encara avui no està clar si va ser fruit d’un accident o d’un intent de suïcidi, però sobre el que no hi ha dubte és que aquella bala va posar fi a la carrera d’un dels pintors més importants del S.XX.
Tot i que només va vendre un quadre en tota la seva vida, l’obra de Van Gogh ha estat font d’inspiració d’obres posteriors en diferents disciplines i són molts els artistes que han desenvolupat les seves creacions a partir del treball d’aquest artista neerlandès. En el camp de la música, destaca el tribut que Don McLean li va fer el 1971 amb Vincent, una balada inclosa a American Pie, l’àlbum més exitós d’aquest cantautor americà i que agafa el títol del seu tema més famós. La va compondre després de llegir una biografia de l’artista i, sentint la necessitat de fer-li una cançó, va començar a gargotejar la lletra en un tros de paper.
En la peça, coneguda també pel seu vers d’obertura “Starry Starry Night” en referència a un dels quadres més famosos de Van Gogh, McLean borda el turment viscut per l’artista. El músic, que sentia que la tristesa l’havia acompanyat des que amb 15 anys va perdre el seu pare, va trobar consol en l’obra del pintor, i especialment en La Nit Estrellada. I com no ho sabia fer d’una altra manera, va decidir compartir aquell sentiment a través de les notes i els versos d’una cançó on, dirigint-se directament a Van Gogh li expressava la sensibilitat per la bellesa i el dolor de la vida que tots dos compartien.
En poc temps el tema es va convertir en tot un número u al Regne Unit i es va mantenir en les les llistes americanes durant tres mesos i al llarg de les darreres dècades ha estat una referència per a un gran nombre de músics d’estils tan diferents com Julie Andrews, Rick Astley o el raper Tupac Shakur. Aquest darrer diuen que adorava tant el tema que, després de ser ferit de mort en un tiroteig el setembre de 1996, la seva xicota va fer-lo sonar al costat del seu llit a l’hospital per assegurar-se que Vincent fos la darrera cosa que escoltés abans de morir.
Sota el terra del museu Van Gogh d’Amsterdam hi ha una càpsula del temps que conté un joc de pinzells de l’artista i la partitura de Vincent i l’equip de treball del museu fa sonar la cançó cada dia per als seus visitants.