TIME WILL CRAWL
David Bowie
Es produeix l'explosió del reactor nuclear de Txernòbil (1986)
El 26 d’abril de 1986, a les 01:23 de la matinada, un reactor de la central de Txernòbil explotava i desencadenava un dels accidents nuclears més greus de la història. El sobrescalfament descontrolat del nucli va provocar un parell d’explosions successives i, acte seguit, un incendi generalitzat a la planta. Les 1.200 tonelades de la tapa del reactor van volar pels aires i tot el seu contingut va formar un immens núvol de radioactivitat que es va estendre per Europa, afectant una zona habitada per més de 5 milions de ciutadans. Es calcula que el volum de materials radioactius i tòxics que es van expulsar a l’atmosfera va ser 500 vegades major que el que va alliberar la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima el 1945. Els efectes de la radioactivitat van causar la mort de 31 persones només la primera setmana i l’evacuació d’urgència de prop de 116.000 persones. El nombre de víctimes mortals per efectes de l’accident és difícil de calcular, però s’estima que el 2065 serà d’unes 4.000 persones, la majoria d’elles a causa de càncers desenvolupats per l’exposició a la radiació.
Aquell 26 d’abril, David Bowie es trobava a Suïssa gravant al Mountain Studios de Montreaux. Aprofitant que feia una tarda fantàstica de primavera, el cantant i els músics van fer un descans per a que els toqués l’aire alpí al jardí. L’enginyer de so va preferir quedar-se dins i va engegar la ràdio. De sobte, va sortir fora disparat cridant als seus companys que alguna cosa molt greu havia passat a la Unió Soviètica. A les notícies informaven que havien captat una emissora noruega que alertava que uns enormes núvols que no eren de pluja s’acostaven des de l’est. Bowie va trucar a un amic seu a Londres per intentar saber-ne més, però aquest no havia sentit res al respecte. I no va ser fins al cap d’unes hores que tots els butlletins informatius van començar a donar la notícia de l’accident. Al cantant li va semblar claustrofòbic saber que durant unes hores va ser un dels pocs coneixedors d’un fet d’aquella magnitud. I l les setmanes següents, a mida que el desastre es feia cada cop més evident i preocupant, va estar donant voltes a aquella situació. Les idees que li brollaven van acabar condensades en una frase: “time will crawl” (el temps s’arrossegarà). I d’ella en va sortir la cançó que, amb aquest títol, es convertiria en el segon tema del seu dissetè àlbum, Never Let Me Down.
TIme Will Crawl es va llançar el juny de 1987 en un single que molts crítics coincideixen a considerar com un dels millors temes que va gravar David Bowie la segona meitat dels anys vuitanta. El paisatge desolat de rius enverinats, devastació nuclear i mutació genètica que hi descriu s’ha interpretat sovint com un retorn de l’artista a l’estil que va desplegat a mitjans dels setanta amb Diamond Dogs, un disc on, a partir de la novela 1984 de George Orwell, Bowie presentava la seva pròpia visió glamurosa d’un món post-apocalíptic.