Una efemèride. Una cançó. I la història que les connecta. Cada dia. Des de l'1 de gener fins el 31 de desembre.

THROUGH THE BARRICADES
Spandau Ballet

Es funda el Celtic de Glasgow (1888)

No eren berlinesos ni una companyia de dansa. Però amb un nom que feia pensar en aquests dos elements i un repertori ple d’èxits, Spandau Ballet va erigir-se com una de les bandes referents del pop britànic de la dècada dels vuitanta. Els cinc membres de la formació havien començat a tocar plegats el 1979 com The Makers, però van canviar aquest nom pel de Spandau Ballet a proposta del seu promotor discogràfic, que havia vist aquestes dues paraules pintades en un bany públic de la capital alemanya.

Aquest quintet londinenc va fer les seves primeres actuacions en un club de la ciutat anomenat Blitz que està considerat com el bressol del sorgiment del New Romantic, un subgènere musical de la new wave britànica dels primers anys d’aquella dècada. A aquest estil pertanyen els seus dos primers àlbums i amb els quals es van començar a donar conèixer. Però l`èxit de la formació liderada per Tony Hadley arribaria el 1983 quan van endinsar-se de ple en el pop amb True, un disc que es va convertir en tot un número u al Regne Unit, una posició que va assolir també la cançó que donava nom a aquest treball discogràfic. A partir d’aquell moment, en els tres anys següents Spandau Ballet aconseguiria situar un total de cinc senzills entre els més venuts al país. El darrer d’aquests temes que la banda situaria al Top Ten va ser Through the Barricades.

Presentada com una balada acústica, aquest és un tema que relata una història d’amor de final tràgic ambientada en el conflicte que es vivia a Irlanda del Nord als anys vuitanta. És una història real, inspirada en Thomas Reilly, un jove catòlic seguidor del Celtic de Glasgow a qui tothom coneixia com ‘Kidso’ i que mantenia una relació sentimental amb una noia protestant. Com si fos una revisió moderna del Romeo i Julieta de Shakespeare, la parella vivia el seu amor furtiu d’amagat de les seves famílies i solien trobar-se en una zona fronterera entre els barris catòlic i protestant de Belfast, més enllà de les barricades que protegien cadascun d’aquests sectors. 

A banda de la seva xicota, a Kidso només li interessaven dues coses: el futbol i la música. La primera la vivia a través de la seva devoció pel Celtic de Glasgow, l’equip escocès dels descendents d’immigrants irlandesos per excel·lència i al qual seguia en els seus desplaçaments sempre que podia. La segona la va convertir en la seva activitat professional, treballant com a roadie de diferents bandes. I així va ser com la primavera de 1983 es va incorporar a la gira que Spandau Ballet va emprendre per Europa després de l’èxit de True. Quan a l’acabar el tour va tornar a l’Ulster per passar-hi les vacances, una nit que va sortir amb un grup d’amics, va ser detingut per una patrulla de l’exèrcit britànic. Després de ser escorcollat i haver contestat totes les seves preguntes, el jove va enfilar la carretera que duia a casa seva. Anava vestit amb una samarreta i uns pantalons curts, però a un dels soldats li va semblar que entre la roba amagava una arma. El militar li va cridar l’atenció i al no tenir resposta, va posar un genoll a terra, va apuntar en la direcció en què Kidso s’allunyava i el va matar a trets per l’esquena. 

Quan Gary Kemp, compositor i guitarrista de Spandau Ballet, va llegir la notícia d’aquest succés a la premsa i va identificar la víctima mortal com aquell noi que poques setmanes abans els havia acompanyat a tants concerts, va quedar commocionat. Mesos més tard, va visitar la tomba del noi a Belfast i, impactat per la imatge de les barricades que va veure pels carrers de la capital nord-irlandesa, va decidir dedicar-li una cançó ambientada en aquell entorn bèl·lic on el jove havia crescut. El 1986 el record de Kidso va quedar immortalitzat a Through the Barricades però cap dels membres de la banda va revelar de qui parlava aquella història d’amor construïda entre barricades i de final fatal. 

No va ser fins gairebé tres dècades més tard que la identitat del protagonista de la cançó va sortir a la llum, gràcies a un homenatge que un grup d’aficionats del Celtic desplaçats des de Belfast van voler fer a Thomas ‘Kidso’ Reilly per recordar el 30 aniversari de la seva mort. Durant el partit d’aquell dia, amics i membres de la família del jove assassinat van viatjar fins al Celtic Park i van desplegar una gran pancarta on a sota del seu nom i la seva foto s’hi podia llegir un missatge: “You’ll never walk alone” (Mai caminaràs sol). La història d’aquest tribut va ser recollida al Celtic More than 90 Minutes, una popular publicació entre els seguidors d’aquest club de futbol, i poc després Gary Kemp va confirmar en una entrevista a la BBC que, efectivament va ser Kidso l’inspirador de l’exitosa balada de Spandau Ballet.

HELL BELLS Previous Post
KILLING AN ARAB Next Post