THEY DANCE ALONE
Sting
Es publica ‘l’Informe Rettig’ sobre violacions de Drets Humans durant la Dictadura de Pinochet (1991)
Entre setembre de 1973 i març de 1990 Xile va viure sota el règim de la dictadura militar imposada per Augusto Pinochet, després de perpetrar el cop d’estat amb què va derrocar Salvador Allende. Aquest és un dels capítols més foscos de la història del país, que durant gairebé dues dècades va patir l’amenaça constant de les violacions de drets humans que es produïen per part de l’exèrcit. Aquests abusos estaven a més protegits per una llei d’amnistia que el mateix Pinochet va aprovar al començament del seu mandat, de manera que els militars actuaven impunement a l’hora de reprimir qualsevol conducta contrària al règim.
Quan un cop acabada la dictadura, Patricio Aylwin es va convertir en el president electe encarregat de liderar la transició xilena cap al retorn a la democràcia, una de les primeres mesures que va adoptar va ser la creació de la Comissió Nacional de Veritat i Reconciliació. Aquest organisme estava presidit per l’advocat Raúl Rettig i tenia com a missió investigar tots els casos de violacions de drets humans comesos els darrers anys. L’extensa documentació recopilada va sortir publicada el 8 de febrer de 1991 en el que es coneix com l’Informe Rettig, un document gràcies al qual es va poder condemnar alguns dels responsables dels crims comesos sota el mandat de Pinochet. Les xifres oficials recullen que durant el període del Règim Militar es van superar les 40.000 víctimes (inclosos més de 3.000 opositors al règim assassinats) i un miler de persones desaparegudes.
El drama personal que s’amagava darrera de cadascuna de les històries d’aquests damnificats va començar a visibilitzar-se a tot el món gràcies en part a They Dance Alone, la cançó que Sting va editar el 1987 dins el disc Nothing Like the Sun. El músic havia visitat el país en els darrers anys de la dictadura i va quedar impactat per una concentració de dones que ballaven la cueca sola (una variació solista de la dansa nacional xilena) exhibint fotos dels seus familiars desapareguts. El músic va concebre el tema com una metàfora referida al dol d’aquest grup de mares, esposes, germanes i filles que reclamaven saber què se n’havia fet dels seus éssers estimats i va explicar que la peça volia ser un gest simbòlic contra Pinochet.
Tant en la versió original com en la que Sting va fer també en espanyol, They Dance Alone es va convertir en una icona de la denúncia de les violacions dels drets humans perpetrades en diferents països. I amb la inclusió del tema en els seus concerts, el músic britànic es va erigir en altaveu d’aquest col·lectiu. Una de les interpretacions més recordades és la que va fer l’octubre de 1990 en el marc del concert organitzat a per Amnistia Internacional a Santiago de Xile. En aquella ocasió, Sting va tocar la cançó acompanyat d’una vintena de dones xilenes que van pujar a l’escenari amb els retrats dels seus desapareguts.