THE FOGGY DEW
Sinéad O'Connor & The Chieftains
Esclata l'Easter Uprising irlandès (1916)
The Foggy Dew és una balada que relata l’Easter Uprising, la revolta popular que es va produir a Irlanda durant la Pasqua de 1916 i que va precedir la declaració d’independència del país tres anys més tard. Concebuda com un homenatge que recull l’èpica d’aquell aixecament, s’ha convertit en tot un himne de la causa irlandesa i un referent en molts moviments de reivindicació nacional.
L’aixecament va ser organitzat per part de republicans irlandesos amb l’objectiu d’acabar amb el domini britànic a l’illa, aprofitant que el Regne Unit es trobava immers en la Primera Guerra Mundial. Va començar el dilluns de Pasqua i es va allargar 5 dies, durant els quals membres de diferents germandats republicanes, voluntaris, activistes i fins i tot un petit exèrcit ciutadà van ocupar diversos emplaçaments del centre de Dublín i van proclamar la República Irlandesa. La superioritat numèrica i d’artilleria de l’exèrcit britànic es va imposar i finalment va obligar els líders de la revolta a acceptar una rendició incondicional. La majoria van ser executats després de ser sotmesos a judicis marcials, però els fets d’aquells dies van aconseguir tornar a situar el republicanisme al capdavant de la política irlandesa i donar visibilitat internacional a aquesta causa.
L’autor del tema és Charles O’Neill, un jove sacerdot del comtat d’Antrim, que el gener de 1919 va assistir a la primera sessió del parlament irlandès després de la declaració d’independència. El clergue va quedar fortament impressionat quan, al llegir la llista dels membres de la cambra es va declarar que 34 d’ells no eren a la sala perquè estaven presoners a Londres. I tal i com va arribar a casa, va escriure The Foggy Dew en memòria de tots els que van perdre la vida lluitant per la llibertat.
La lletra d’O’Neill es va incorporar a la melodia d’un vell càntic popular titulat Banks of the Mourlough Side i es va editar a finals d’any. Com a autor signant del tema hi apareixia Iascar, que és el pseudònim que es va triar per protegir la identitat del mossèn. I és que The Foggy Dew és un sentit homenatge a tots els que van morir durant l’aixecament de Pasqua, però també una dura crítica als més de 200.000 irlandesos, que durant la Primera Guerra Mundial van allistar-se a l’exèrcit britànic lluitant pel rei anglès, en comptes de fer-ho per la República Irlandesa. Aquesta diferenciació de tracte entre tots dos combatents, ha estat present des de llavors en el transcurs de la història d’aquest país, ja que els que van marxar per participar en la Gran Guerra van ser oblidats a favor dels que van caure durant l’Easter Uprising.
A banda de la versió que Sinéad O’Connor va fer amb The Chieftains, The Foggy Dew ha estat versionada per diversos grups irlandesos com ara The Dubliners o els Wolfe Tones. En català hi ha també una versió del tema titulat La Boira del Matí gravada per Quim Benavent i Arnau Giordani a partir de l’adaptació que Olga Suanya va fer de la lletra.