SUMMERTIME

Janis Joplin

Neix l'escriptor DuBose Heyward (1885)

Summertime és una de les cançons més versionades de la història. La va compondre George Gershwin el 1935 com una ària de Porgy & Bess, una òpera en tres actes basada en la novel·la Porgy de l’escriptor  DuBose Heyward. Descendent d’un dels signants de la Declaració d’Independència dels Estats Units, amb quaranta anys i la vida encarrilada, Heyward va deixar la seva feina al sector de les assegurances per dedicar-se a escriure. Porgy va ser el primer llibre que va publicar i un dels grans èxits de vendes de 1926. L’obra relata la història d’un invàlid afroamericà que viu als suburbis de Charleston, a Carolina del Sud, i els seus intents per rescatar a la noia de qui s’ha enamorat i que es troba atrapada a les urpes del seu despiatat amant. 

Quan Gershwin va llegir la novel·la va quedar-ne captivat. Així que sense dubtar-ho va escriure una carta a Heyward proposant-li de fer-ne l’adaptació per convertir-la en un llibret d’òpera a la qual ell hi posaria la música. Les reunions inicials van ser molt profitoses però Gershwin no tenia gaire pressa. Així que mentre acabaven de decidir com enfocar el projecte, l’escriptor, en col·laboració amb la seva dona Dorothy, va fer una primera adaptació dramatitzada de Porgy, que es va estrenar al teatre el 1927. La versió lírica que van acabar treballant plegats Heyward i Gershwin va trigar encara vuit anys a veure la llum, però quan ho va fer va guanyar-se el reconeixement de la crítica de l’època, tot i que també va generar certes reticències. I és que el treball musical de l’obra incorporava elements del jazz i el blues a les estructures operístiques i això va fer que no fos acceptada com una veritable òpera fins el 1976.

De totes les peces musicals que conté Porgy & Bess, l’ària Summertime és sens dubte el tema més conegut. La seva versalitat ha fet que hagi estat enregistrada en més de 38.000 ocasions i pràcticament en tots els estils. Fins que Ella Fitzgerald i Louis Armstrong no van presentar la seva versió el 1958 la cançó va ser relativament poc coneguda. Però a partir de l’enregistrament editat per aquest duet al disc titulat Porgy & Bess, on van recuperar diferents peces d’aquesta obra lírica, Summertime es va començar a popularitzar fora de l’entorn operístic. A partir de la dècada dels seixanta, el tema va captar l’atenció de diversos artistes interessats a abordar-lo, adaptant-lo a diferents registres. Músics com Miles Davis, Nina Simone, James Brown, Norah Jones o Annie Lennox són només alguns dels que n’han fet la seva versió. De totes elles, una de les més commovedores és la que va realitzar Janis Joplin el 1968 amb la seva banda Big Brother & The Holding Company.

Joplin va decidir abordar Summertime quan estava preparant el seu segon disc, el que seria el treball que suposaria el seu reconeixement definitiu com una de les veus del moment. Als tres dies del seu llançament, Cheap Thrills ja s’havia convertit en disc d’or i en el primer mes de promoció va vendre més d’un milió de còpies. Summertime és una de les tres versions que Joplin va decidir incloure-hi (les altres dues van ser Piece of My Heart i Ball and Chain) i sense dubte la que més repte suposava. Però res es resistia a la veu de la jove de Port Arthur i el dramatisme amb què la va afontar, amb fragments on passa d’un xiuxiueig sensual al crit esquinçat, l’han convertit en una de les interpretacions més cèlebres que existeixen del tema de Gershwin.