RAMBLE ON
Led Zeppelin
J.R.R. Tolkien publica ‘El Viatge d’Éarenel, l’Estrella Vespertina’ (1914)
Gràcies a les seves dues obres més populars, El Hòbbit i El Senyor dels Anells, J.R.R. Tolkien s’ha convertit en un dels autors de referència de la literatura fantàstica moderna. Però més enllà de ser un escriptor de best sellers, la veritable vocació d’aquest autor era la llengua i, concretament, la creació de llengües noves, per a les quals va concebre tot un món amb la seva història i la seva base mitològica. Dins d’aquest univers que va anomenar Arda hi havia la Terra Mitjana, el continent fictici on succeïen la major part dels relats que va escriure al llarg de gairebé mig segle i que conformen un complet llegendari. Els estudiosos de l’autor consideren que el moment fundacional d’aquesta Terra Mitjana que Tolkien va imaginar és El Viatge d’Éarenel, l’Estrella Vespertina, el poema que va publicar el 24 de setembre de 1914.
Els personatges i els indrets de la Terra Mitjana de Tolkien han estat font d’inspiració per a diverses formacions musicals. De totes elles però, Led Zeppelin és possiblement la banda que més referències a l’obra d’aquest autor ha inclòs a les seves cançons. Tan Jimmy Page com Robert Plant són grans admiradors de l’imaginari d’aquest autor. Tant, que Plant fins i tot va batejar el seu gos amb el nom de Strider (‘gambús’, a la versió en català) que és el sobrenom amb què es coneix el personatge d’Aragorn. Tot i que els elements de la Terra Mitjana són presents a diverses cançons del grup, Ramble On és la que els recull d’una manera més explícita. I és que al llarg de la seva lletra els integrants de Led Zeppelin fan tot de referències a paisatges, localitzacions i personatges que evoquen els descrits en l’imaginari de l’obra de Tolkien.
“Leaves are falling all around / It’s time I was on my way / Thanks to you I’m much obliged / For such a pleasant stay” (Les fulles cauen per tots costats / És hora de fer camí / Gràcies a tu estic molt agraït / Per una estada tan plaent) canta Plant en la primera estrofa. Aquests versos de Ramble On són una paràfrasi de l’inici del poema Namárië, el text en llengua Quenya més extensa d’El Senyor dels Anells. Conegut també com El lament de Galadriel, aquest cant expressa el dolor dels elfs a l’haver d’abandonar la Terra Mitjana quan aquesta passa a ser de domini dels homes. A la segona part de la cançó, ja se citen directament noms propis de l’obra de Tolkien, com per exemple quan canten “T’was in the darkest depths of Mordor, I met a girl so fair, But Gollum and the evil one crept up, And slipped away with her’ (Estava a les profunditats més fosques de Mordor, Vaig conèixer una noia tan bonica, Però Gollum i el malvat es van arrossegar, I es van escapar amb ella).
Page i Plant van incloure Ramble On a l’àlbum Led Zeppelin II que la banda va gravar el 1969 als estudis Juggy Sound de Nova York. El tema es va convertir ràpidament en un dels seus temes referents i de fet la revista Rolling Stone la va incloure dins la selecció de les 500 millors cançons de la història. Una peça que forma part de la cultura musical universal i que, igual que tot l’imaginari literari que la va inspirar, encara avui és totalment vigent.