PUT YOUR HEAD ON MY SHOULDER
Paul Anka
Neix la matemàtica i enginyera Mary Jackson (1921)
L’arribada de l’home de a la lluna va ser fruit d’una trepidant carrera tecnològica. Des del final de la Segona Guerra Mundial, els enginyers aeronàutics els Estats Units des de la NASA i els de la Unió Soviètica des de l’Agència Espacial Federal Russa van mantenir un intens pols per intentar ser els primers en enviar una nau tripulada a la superfície lunar.
Al laboratori aeronàutic de Langley, un gran equip d’investigadors de diferents especialitats treballaven a contrarellotge per resoldre les complicades equacions que havien de permetre llançar els coets amb astronautes a l’espai. Però la seva feina no hagués estat possible sense la feina d’un col·lectiu de matemàtiques que calculaven a mà els resultats de les complexes operacions que els encarregaven els enginyers. I entre elles, hi havia un petit grup de dones afroamericanes amb un talent excepcional que van tenir un paper clau en l’èxit de la missió que el 20 de juliol de 1969 va aconseguir que fos un americà el primer home que va posar un peu a la lluna. Una d’aquestes ments brillants va ser Mary W. Jackson.
Jackson va néixer a la ciutat de Hampton el 1921 i des de ben petita va demostrar tenir una ment privilegiada. Es va graduar en matemàtiques i ciències físiques, però la seva condició de dona i el color de la seva pell eren dos greus inconvenients en un estat defensor de la segregació racial com era Virginia. Tot i així, lluny de rendir-se, va seguir formant-se i treballant de valent, desafiant totes limitacions socials i legals que li impedien avançar en el seu desenvolupament professional, fins que el 1951 va aconseguir entrar a Langley com a matemàtica en una zona del centre destinada a dones de color.
La seva extraordinària capacitat aviat va cridar l’atenció d’un dels enginyers en cap del centre, que la va requerir per a que l’ajudés en el projecte on s’analitzava l’aerodinàmica de les naus espacials i la va animar a continuar ampliant seus estudis al Hampton High School de la Universitat de Virginia. Mary Jackson no ho va tenir gens fàcil per a que l’admetessin en aquella institució reservada a estudiants blancs, però finalment va aconseguir que la deixessin matricular a les classes nocturnes. I el 1958 es va llicenciar, convertint-se així en la primera enginyera negra de la NASA, on va treballar fins a la seva jubilació el 1985. Durant la dècada dels seixanta, les seves aportacions al programa espacial van ser decisives i es van veure reconegudes en l’èxit de la missió de l’Apollo 11 aquell estiu de 1969.
En el viatge de més de 5 dies que va portar a Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins fins a la lluna, els astronautes van tenir moltes hores mortes. Per amenitzar el trajecte, Michael Kapp, un productor musical que col·laborava amb la NASA, els gravar diverses cintes de casset amb cançons que ell mateix havia escollit. La selecció de temes no es va fer oficial en el seu dia i no es coneixen totes les melodies que s’hi van incloure. Però posteriorment s’han desvelat alguns dels títols que van acompanyar la tripulació de l’Apollo 11 en el seu viatge espacial. Entre les peces d’aquesta selecció es troba la versió que The Lettermen van gravar el 1968 d’un dels clàssics de Paul Anka: Put Your Head on My Shoulder. El cantautor canadenc havia editat el single el 1959 i va aconseguir situar-lo en la segona posició de la llista Billboard. Una dècada més tard, la cançó va tornar a popularitzar-se quan el trio vocal La Vegas va decidir fer-ne la seva pròpia interpretació. A nivell de rànquing, aquesta segona versió del tema no va arribar tan lluny i es va quedar en el 44è lloc. Poc es devien imaginar llavors els membres de la formació que el seu Put your Head on my Shoulder seria un dels temes escollits per viatjar fins a la lluna, arribant així més amunt que cap altra versió que s’hagués pogut fer d’aquesta cançó.