PRINCESA

Joaquín Sabina

S'estrena la pel·lícula 'El Pico' (1983)

A la dècada dels vuitanta, l’heroïna es va convertir en un dels grans problemes de la societat espanyola. L’absoluta desinformació sobre el món de les drogues va fer que milions de joves provessin diferents substàncies i que molts d’ells acabessin convertint-se en addictes a les més dures. La tardor de 1983 la premsa informava que un 91% dels joves del país havia provat algun tipus d’estupefaent i que el nombre de morts per sobredosi d’heroïna s’acostava al centenar. En aquest context, el 4 d’octubre s’estrenava El Pico, una pel·lícula d’Eloy de la Iglesia sobre l’addicció a l’heroïna d’aquells anys. La cinta presentava de forma crua situacions que es produïen diàriament a diferents racons de la geografia espanyola i que no només el cinema va recollir en diferents títols, sinó que també es va convertir en rerefons d’algunes cançons de l’època. Princesa, de Joaquín Sabina, n’és una d’elles.

Sabina va escriure la lletra de Princesa el 1981 sobre la música composta per Juan Antonio Muriel, qui també va enregistrar la cançó tot i que sense l’èxit del cantautor d’Úbeda. Publicat el 1985 a Juez y Parte, el quart disc de Sabina on el músic tocava acompanyat de la banda Viceversa, el tema narra la història d’una noia de qui s’hauria enamorat però que va perdre tot el seu encant per culpa de la seva addició a l’heroïna. Al llarg dels seus versos, descriu el deteriorament físic i mental de la jove atrapada en l’espiral de la drogodependència, que recorre a la delinqüència per tal d’aconseguir la seva dosi diària i que acaba els seus dies en un atracament a una farmàcia.

Durant dues dècades, els fans de Sabina van viure creient que Princesa relatava una història real de final tràgic, de la qual només en sabien el que explicava la lletra. El retrat de la noia va definir-se una mica més quan el cantautor va publicar el seu llibre de memòries, on va revelar que era una noia que havia conegut i amb la que solia anar-se’n al llit quan visitava Logronyo. A les pàgines de Sabina en carne viva el músic explica que van tenir trobades esporàdiques durant un temps, però que la seva relació va acabar quan ella va anar a Madrid, on va entrar en contacte amb el món de les drogues i enganxada a l’heroïna. Sabina tancava el capítol comentant que la història d’aquella jove va inspirar-li la cançó i que tot i que ja no hi tenia contacte, tenia entès que afortunadament la seva princesa havia aconseguit superar els mals moments i va poder sortir del món de les drogues.

Però no va ser fins el 2017 que finalment es va conèixer la identitat de la noia i amb ella la història real de la seva vida, que a data d’avui transcorre plàcidament a la ciutat de Barcelona. La va revelar la mateixa protagonista al seu blog, una web actualment desindexada. Es diu Arianne Sved i és filla d’un hongarès que fugia d’Stalin i una espanyola instal·lada al Regne Unit. Va néixer a Harrogate, al comtat anglès de Yorkshire i es va traslladar amb la seva família a la capital de La Rioja quan era una adolescent. Tenia 17 anys quan va conèixer Sabina (14 menys que ell) però això no va impedir-li tenir una relació esporàdica amb el cantant durant un temps. I si bé és cert que Arianne va viure un temps, com tants joves d’aquella època, enganxada a l’heroïna explica que, per sort, mai va patir una sobredosi i que tampoc va cometre el robatori que es descriu a la cançó. El que sí recorda però és que van ser anys durs on, tot i que ella va aconseguir desenganxar-se a temps, molts amics seus van morir atrapats en la seva addicció. Camí de la seixantena, actualment Arianne resideix a Barcelona amb el seu marit i treballa de professora particular i de traductora.