PET SEMATARY
Ramones
Stephen King publica 'Cementiri d'Animals' (1983)
A principis dels vuitanta, es va viure una autèntica febre per les adaptacions cinematogràfiques de les novel·les de Stephen King. L’èxit aconseguit per Brian de Palma amb Carrie el 1976 va despertar l’interès de directors i productores per portar a la gran pantalla les històries d’aquest escriptor nord-americà que amb el temps s’ha convertit en un dels autors més reconeguts de la literatura de terror, misteri i ciència ficció. En aquells anys es van estrenar més d’una vintena de pel·lícules, curtmetratges i episodis de sèries de televisió basats en les històries de King, sent Pet Sematary (Cementerio de animales en la seva versió en castellà) l’última que es va rodar bans de de canviar de dècada.
Dirigida per la directora americana Mary Lambert, la pel·lícula està basada en la novel·la publicada per King la tardor de 1983 i que va aconseguir mantenir-se durant 33 setmanes a la llista dels llibres més venuts de The New York Times. Cementiri d’animals relata la història d’un metge que al cap de poc temps d’instal·lar-se amb la seva família a la seva nova llar, descobreix un misteriós cementiri amagat en un bosc proper a casa seva al voltant del qual es desencadena una sèrie d’esdeveniments que despertaran un força malèfica de terribles conseqüències. Segons l’autor, el llibre està inspirat en el conte de terror fantasmagòric La pota de mico que l’escriptor britànic W. Jacobs va editar a principis de segle.
El projecte de l’adaptació de Pet Sematary al cinema es va iniciar just un any després del llançament editorial, quan Stephen King va vendre’n els drets al seu amic George Romero per 10.000 dòlars. Romero va començar a treballar en el guió, però va haver d’aparcar el procés d’escriptura per atendre altres compromisos professionals, i quan el va voler reprendre es va trobar amb les reticències de Paramount, que pensava que l’interès del públic per les adaptacions de les obres de King començava a perdre intensitat. Però quan el 1988 es va produir la vaga de guionistes que va paralitzar el sector, a la productora li va fer por quedar-se sense estrenes suficients i va decidir rescatar el projecte demanant al propi Stephen King que fos ell qui s’encarregués del guió. King havia escrit anteriorment per al cinema però amb aquest encàrrec assumia per primer cop el repte de fer ell mateix l’adaptació d’una de les seves obres.
La participació de l’autor en la pel·lícula però no només es va limitar a fer el guió. Al contracte va reservar-se també, entre d’altres, el poder participar en la selecció de la banda sonora i, en aquest àmbit, King va proposar comptar amb la col·laboració d’una de les seves bandes preferides: Ramones. Formats al districte novaiorquès de Queens, Ramones s’havia consolidat com un dels grups referents del punk del moment del qual, ja en aquella època, Stephen King n’era un fervent seguidor.
L’escriptor va demanar a Dee Dee Ramone, un dels fundadors i compositors de la banda, si podia escriure una cançó expressament per a la pel·lícula. El músic va acceptar la petició i d’aquell encàrrec en va sortir Pet Sematary, una cançó musicalment al més pur estil Ramones i amb una lletra i que conté diverses referències al film. El tema es va incloure als crèdits finals de Pet Sematary però aquesta no és l’única peça de la banda que es va incloure a la cinta. I és que el seu èxit de 1977 Sheena is a Punk Rocker és la cançó que està escoltant a la ràdio el camioner que provoca l’accident que desencadena el desastre en una de les escenes clau de la pel·lícula.
Pet Sematary es va incloure l’any següent a Brain Drain, el darrer àlbum de Ramones on Dee Dee hi sortiria acreditat com a baixista, ja que el 1989 deixaria la banda per encetar una irregular carrera en solitari. Va ser ell qui en el moment fundacional de la banda va suggerir agafar el nom de Ramones després de llegir que Paul McCartney sovint es registrava als hotels com a Paul Ramon. Aquell cognom fictici li va semblar simpàtic i, va proposar a la resta del grup afegir-hi una ‘e’ al final com a nom artístic, així com que cadascun d’ells adoptessin ‘Ramone’ com a segon nom per transmetre unitat. Tot i haver marxat de la banda el 1989, Dee Dee va mantenir aquell identificatiu fins al final dels seus dies, quan el juny de 2002 va morir d’una sobredosi d’heroïna.