PEOPLE HAVE THE POWER
Patti Smith
Es produeixen els atemptats de París (2015)
La nit del 13 de novembre de 2015 tres grups terroristes van sembrar el pànic a París. Carregats amb cinturons d’explosius i fusells Kaláshnikov van atemptar contra diferents objectius del centre de la ciutat: l’estadi de França, una zona de restauració i la sala de concerts Bataclan. L’atac va començar a les 21:20 amb una explosió al camp de futbol on es jugava un partit entre les seleccions francesa i alemanya. I en el quart d’hora següent va replicar-se amb trets indiscriminats contra els clients de diferents locals de restauració a mida que els terroristes avançaven per separat cap el local de concerts, on es van reunir per dur a terme l’assalt final. En poc més de 20 minuts, en aquella acció reivindicada per l’organització jihadista Estat Islàmic van morir 130 persones i 415 van resultar ferides, unes xifres que converteixen l’atemptat en la massacre més gran ocorreguda a França des de la Segona Guerra Mundial.
Aquell vespre a Bataclan, que des de principis dels setanta s’havia erigit com un dels escenaris llegendaris de concerts de rock de la capital francesa, hi tocava Eagles of Death Metal. Els músics d’aquesta banda californiana es trobaven en plena actuació quan, de sobte, quatre homes armats van entrar a la sala disparant de forma indiscriminada contra els 1.500 assistents que hi havia de públic. Tot i que molts d’ells van poder escapar, els assaltants van matar 85 persones, en van ferir una desena i van capturar un centenar d’hostatges, que finalment van poder ser alliberats en la intervenció duta a terme pel cos d’elit de la policia francesa. Els membres de la banda van aconseguir escapar per la part de darrera de l’escenari, a excepció del guitarrista Dave Catching, que va trobar un amagatall en un bany on va romandre fins que va ser trobat pels agents en l’operació de rescat.
La situació viscuda pels membres d’Eagles of Death Metal en aquell concert va ser molt traumàtica. Recuperar-se d’una experiència com aquella i trobar la força per tornar a enfilar-se dalt d’un escenari era un repte complicat, però la banda el va poder superar gràcies a l’ajuda d’uns companys de professió: U2. La banda irlandesa tancava la seva gira Innocence + Experience amb dues actuacions a l’AccorHotels Arena de París unes setmanes després de l’atemptat i els seus integrants van pensar que convidar Eagles of Death Metal a tocar amb ells en el darrer concert previst a la capital francesa podia ser una bona manera de facilitar-los la tornada. Els músics americans van acceptar la invitació i ,tal i com van explicar més tard, aquell gest d’U2 de donar-los l’oportunitat de tornar a París tan depressa, compartint plegats el poder curatiu del rock & roll, va ser clau en la seva recuperació de l’impacte sofert per l’atac terrorista.
Durant aquell tour, la banda de Bono havia incorporat en molts dels seus concerts una versió de People Have The Power, un dels clàssics del repertori de Patti Smith. El missatge encoratjador i la força que transmet aquesta cançó la convertia en la peça ideal per fer pujar els integrants d’Eagles of Death Metal a l’escenari. Durant la interpretació del tema, les dues bandes es van fusionar i el líder d’U2 va cedir tot el protagonisme del moment a Jesse Hughues, qui durant els 6 minuts que va durar la cançó va entrar en total comunió amb el públic assistent mentre aquell tema es convertiria per ell i la resta de la banda en la medicina que els retornava la confiança per tornar a tocar en directe. Els versos de People Have The Power escrits per la cantautora de Chicago a finals dels vuitanta per reivindicar el poder de la gent en l’àmbit de la política, cobrava quinze anys més tard un nou sentit recordant que, davant de qualsevol adversitat, només les persones tenen el poder de canviar les coses.